i Tonquín | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Tonquín

Nom vietnamita deBǎc Bô, Nom vietnamita deTongking
Divisió administrativa
Vietnam

Sumari de l’article

Nom vietnamita deBǎc Bô, Nom vietnamita deTongking
Regió septentrional del Vietnam.
Extensió: 
115.700 km2

Limita al N amb el sheng xinès del Yunnan i el zizhiqu de Guangxi Zhuang, al S amb la regió d’Annam i a l’E amb la mar de la Xina Meridional, on constitueix el golf de Tonquín. Correspon essencialment a la conca fèrtil i al delta del Sông Nhi Ha; la costa i el delta constitueixen una gran plana, però la zona SE és muntanyosa (ateny 3.142 m al Fan Si Pan). El clima és monsònic, amb pluges de juny a setembre; hi ha una variació considerable de temperatures i de pluviositat entre el litoral i l’interior. Habitada pels tais, la població es concentra, sobretot, al delta (amb densitats de 1.000 h/km2), mentre que les muntanyes són gairebé despoblades. La terra és molt repartida en petites explotacions. L’arròs ocupa les 4/5 parts de la superfície de conreu, la meitat de les quals proporcionen dues collites anuals, la principal sembrada al maig o al juny i collida a l’octubre o al novembre, i la segona sembrada a l’octubre i recollida al juny. Uns altres conreus importants són el blat de moro, les batates, la canya de sucre i el cotó. El cafè, el te i el tabac són conreats als vessants baixos. És important la pesca, tant marítima com fluvial. El subsol és ric en minerals: carbó a l’extrem nord del delta (Quang Yên i Hongang), d’alta qualitat; ferro a l’W; plom, zinc i fosfats al N; estany, antimoni i tungstè al NW i bauxita al NE. La indústria, molt important, es concentra al voltant de Hanoi i Hai Phong, principal port (indústries metal·lúrgiques, mecàniques, de maquinària, drassanes, del ciment, del cautxú, tèxtils, de fertilitzants, de productes farmacèutics, químiques i del paper). La regió és unida per dos ferrocarrils a la Xina, i una línia la comunica amb Annam i la Cotxinxina.

La història

Habitada per pobles muntanenycs (tai, man i meo), al segle III aC formà part del regne de Nam Yu (en vietnamita Nam Vièt o Vietnam). La regió fou dominada pels xinesos durant mil anys (111 aC — 939 dC). El budisme s’hi introduí a partir del segle VI dC. Recuperada la independència amb el nom de Dai Vièt, durant les dinasties dels Lê i dels Ly (1009-1225) s’inicià l’expansió cap al S, i durant la dinastia Trân (1225-1413) es consolidà l’expansió de l’Imperi. A partir del segle XVI, superada l’organització feudal del país, la producció i el comerç augmentaren. L’any 1545 l’Imperi es dividí en el regne del nord (Tonquín i el N d’Annam), regit pels Trinh, i el regne del sud (centre i S d’Annam i la Cotxinxina). Freqüentat, al segle XVII, per expedicions comercials portugueses, neerlandeses i britàniques, fou evangelitzat pel jesuïta A. de Roodes. El país fou reunificat per Nguyên Anh, que es proclamà emperador amb el nom de Gia-long (1802). Els francesos hi establiren un protectorat (1883), sota la sobirania nominal dels emperadors d’Annam. Al final de la Segona Guerra Mundial, passà a formar part del Vietnam independent, però el 1946 tornà a les mans dels francesos, que s’hi mantingueren fins a la proclamació de la República Popular del Vietnam (1954).

Col·laboració: 
MDV

Llegir més...