Situació i presentació
Es troba al sector que hom coneix com la vall de Torelló o la vall del Riu Ges, la qual és integrada pels municipis de Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i el mateix terme de Torelló, cap d’aquesta demarcació geogràfica. El terme, situat al sector septentrional de la Plana de Vic, limita al N amb Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló, a l’E amb Santa Maria de Corcó, al S amb Manlleu i a l’W amb les Masies de Voltregà i Orís.
La vall de Torelló, formada per la part baixa de la conca del Riu Ges i per la del seu principal afluent, el Riu Fornés, constitueix l’extrem NE de la Plana de Vic i s’endinsa, a frec del Cabrerès, fins a la Garrotxa, amb la qual limita per la serra del Coll de Bracons. Les serralades de Bellmunt i Curull són les formes de relleu més destacables de la vall de Torelló, al N del municipi de Sant Pere de Torelló. El municipi de Torelló té un relleu poc accidentat, si bé es pot destacar el puig de la Guàrdia o de les Tres Creus, al costat de Rocaprevera. Biogeogràficament, les terres es troben dins el domini potencial de la vegetació eurosiberiana caracteritzada per un bosc de roure martinenc.
El terme comprèn la vila de Torelló, cap administratiu, i la colònia de la Coromina. La vila es comunica amb Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló, al N, amb Manlleu, al S, i amb la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll, a ponent (a l’altura de la colònia de la Coromina i també de Borgonyà) per car-reteres locals. Cal esmentar que la projectadacarretera C-37 (de Vic a Olot per la collada de Bracons) que passa per Torelló, ha estat motiu de controvèrsia, a causa de l’impacte ambiental que provoca a la zona, i no està finalitzada. A més, travessa el terme la línia de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà, i la vila disposa d’estació.
La població
Hi ha troballes, com les tombes de les Serrasses, que demostren que el terme, en especial els voltants de la vila, era poblat des de l’època neolítica.
La vila de Torelló (torellonencs), que el 1626 tenia 127 famílies, fou residència del batlle únic dels tres termes parroquials de Sant Feliu, Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló fins el 1630. El 1630 s’escindí l’antiga jurisdicció, i es creà el càrrec de batlle per als dos termes de Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló, compost per la vila i un notable sector de pagesia, i amb el Ter com a límit tot al llarg del sector W del municipi.
Les causes del creixement constant de Torelló a partir del segle XVI foren les primitives indústries dels paraires i teixidors, i la indústria de la torneria. Però fou la indústria del filat i la tèxtil les que donaren l’impuls més fort a la població i el terme. La industrialització del segle XIX afavorí que la població es convertís en un centre de gran activitat econòmica, i el 1950 ja s’havien superat els 5.000 h. Atesa la importància del nucli, el cens de població es duplicà els següents 25 anys a causa de la immigració.
Des del 1981 la població continuà el seu creixement, tot i que amb menor intensitat que les dècades precedents: 10.971 h el 1981, 11.460 h el 1991 i 12.286 h el 2001. L’any 2005 es comptabilitzaren 13.008 h.
L’economia
L’agricultura, la ramaderia i la indústria
L’economia del terme, tot i no ser eminentment agrícola, manté encara certa activitat agrària. Els principals conreus són els cereals (ordi, blat) i el farratge, mentre que la ramaderia es dedica sobretot a la cria de bestiar porcí i boví.
La indústria és la base del desenvolupament de la vila de Torelló, com queda palès amb l’ampliació de l’espai industrial del terme; l’any 1997 s’inaugurà el polígon industrial anomenat Mas de les Vinyes, a l’E de la vila, i el 2001 s’urbanitzà el del Mas la Campaneria, vora el Ter, a ponent. La indústria se centra principalment en tres sectors d’activitat: el metal·lúrgic, el tèxtil i la torneria.
Després de la Gran Guerra la indústria metal·lúrgica es decantà per la fabricació de maquinària tèxtil i pel sector de la torneria. Posteriorment, el metall va esdevenir un dels sectors més dinàmics, format, sobretot, per empreses d’iniciativa local però amb control forà. Per altra banda, com va succeir a la resta del país, la influència dels rius va ser clau per a l’establiment de les empreses tèxtils, tot i que els gremis dels paraires i dels teixidors ja s’havien constituït a Torelló el 1511. Els primers intents d’industrialització moderna es feren entre els anys 1860 i 1862, amb les indústries de filats d’en Basses i la de Salvans i Companyia. El 1862 s’instal·là la primera màquina de vapor a la Fàbrica de la Quadra, dins la població, però fou la situació del Ter i el Ges el factor que motivà la creació de diverses petites indústries, com la de filats i teixits Casarramona, el 1878, la fàbrica Espona o Tarrés, vers el 1866, transformada en la de Font Germans el 1902, i la fàbrica Pericas o de la Coromina, creada sobre un antic molí l’any 1874, que motivà la creació d’una colònia de treballadors.
El sector de la torneria és el més tradicional, i l’únic sota control local. És una activitat molt arrelada al Torelló que s’estén per la vall del Riu Ges, on es concentra el major nombre d’empreses de tot Catalunya relacionades amb aquesta activitat. La torneria data almenys del segle XIII, però rebé un fort impuls a partir de mitjan segle XIX, amb la creació dels grans tallers de banya i fusta Pujol (1853) i Vidal (1854), seguits aviat per d’altres, especialitzats en rodets i bitlles per a les filatures i en objectes de banya per a boters. Tradicionalment s’hi feien aquest tipus de productes però amb el temps això canvià per la fabricació de joguines, objectes de decoració, mobiliari i pipes, entre d’altres objectes.
Si bé la comarca d’Osona es caracteritza pel gran nombre de fàbriques d’embotits i per la qualitat dels seus productes, a Torelló aquest sector no és el més important. Amb tot, cal destacar l’empresa Comellas, dedicada a l’elaboració de productes alimentaris derivats del porc, que inicià el seu funcionament el 1937.
El comerç, els serveis i el turisme
La vida comercial de Torelló ve marcada pel mercat setmanal i pel Mercat del Trasto. El mercat setmanal data del 1270; es fa el dimecres en l’espai situat vora el recinte del mercat municipal. El mercat del Trasto, que té lloc el segon diumenge de maig, pels volts de Sant Isidre, és un mercat d’objectes usats que aplega tota mena d’objectes i mobiliari de procedència paricular, amb una interessant subhasta. A més, inclou una trobada de puntaires i una trobada de motos antigues. Durant aquest mateix mes de maig se celebra la fira de Sant Isidre, que data, segons sembla, del l’any 1315. Ha esdevingut multisectorial, però manté la tradició agrària amb l’exposició de bestiar, i objectes i maquinària relacionada amb el món agrícola.
Pel que fa als serveis, l’ensenyament és cobert fins al batxillerat, i l’assistència mèdica és coberta per un centre d’assistència primària. El turisme ha tingut cert desenvolupament sobretot a partir de la dècada del 1990, amb algunes iniciatives que promouen el coneixement del patrimoni natural, històric i industrial de la vall del Riu Ges i del Ter. La vila disposa de diversos establiments d’allotjament.
La vila de Torelló
Morfologia urbana
La vila de Torelló, a la confluència del Riu Ges amb el Ter, es va formar al voltant de l’església de Sant Feliu, en l’àmbit de la sagrera, nom encara viu en el passatge de la Sagrera, que és un dels accessos de la plaça Nova. La primitiva plaça del terme es trobava al S de l’antiga sagrera, i té encara una part porticada. Enmig del nucli antic de la vila hi ha l’antiga plaça de la rectoria i un conjunt de carrerons que es trobaven emmurallats i tenien quatre portals d’accés.
Aquest nucli primitiu s’ultrapassà ja avançat el segle XVII. Fora d’aquest nucli es van organitzar el Carrer Nou (1404), al llarg de l’antic camí ral de Vic, el carrer d’en Carrera, actualment de Rocaprevera (1565), el carrer dels Arcs, el carrer de Capsavila i el carrer de Sant Feliu, ja al segle XVII, com també els carrers de Sant Antoni, de Sant Miquel i de Sant Bartomeu, tot al llarg del segle següent.
L’etapa industrial que s’inicià a mitjan segle XIX comportà l’Eixample de Torelló, a continuació d’aquests antics carrers, i sobretot la construcció del nucli de l’altra banda del Riu Ges. L’aiguat del 1940, que destruí una bona part del carrer de Sant Antoni i del sector situat prop de la desembocadura del riu, portà a la construcció del barri dit de les Cases Barates, a l’extrem SE de la vila, i la moderna i ràpida expansió de les dècades de 1960 i 1970 foren la causa de la formació d’un nucli important a la part NW del terme, sota l’estació del ferrocarril, a les Serrasses, on es creà una nova entitat parroquial, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.
La vila de Torelló conserva, en el nucli antic, velles cases de portals adovellats o amb llindes esculpides que recorden els llinatges tradicionals dels Codolosa, Parrella, Pujols, Vinyes o Calveria, com també carrerons tortuosos o passatges coberts que evoquen la primitiva formació agrupada de la població entorn de l’església de Sant Feliu i la seva sagrera. Cal esmentar que Can Parrella ha estat rehabilitat; a l’edifici hi ha alguns serveis de l’ajuntament i els jardins han esdevingut públics. Al mateix carrer (de Ges Avall) hi ha també l’Espona, casa senyorial on es troben altres dependències municipals.
L’església de Sant Feliu de Torelló, que ja existia el 881, fou reedificada en més d’una ocasió i el 1672 prengué la forma actual, precedida de dues torretes a cada banda de la façana i amb un esvelt campanar. El 1688 en fou beneïda la nau central, però la façana i el campanar es construïren entre el 1704 i el 1713, si bé posteriorment encara s’hi edificà, sobretot a la façana. El 1936 fou destruït l’antic retaule barroc de Pau Costa, obrat entre el 1706 i el 1710, i altres retaules i imatges. Una posterior restauració mostra la traça de l’arquitecte Josep M. Pericas. En un altar lateral es venera el cos del màrtir sant Fortià, un dels sants innocents que hauria estat sacrificat per Herodes i transportat a Torelló el 1298, segons una tradició local. És un sant de devoció molt arrelada en el Torelló històric i molt viu en l’onomàstica antiga i actual.
La cultura i el folklore
Torelló té una tradició associativa important reflectida en un nombre considerable d’entitats i agrupacions culturals, folklòriques, esportives, etc. D’entre els equipaments culturals de la vila cal destacar el tradicional Teatre Cirvianum (1925), que ha estat rehabilitat i manté només la façana original. Hi ha a més el Museu de l’ADET (Associació d’Estudis Torellonencs, fundada vers l’any 1945 i pertanyent a la parròquia de Sant Feliu); és instal·lat a les golfes de la parròquia i fou inaugurat el 1948. Entre d’altres, acull objectes arqueològics, històrics i artístics, fruit d’aportacions locals, a més d’eines artesanes utilitzades en els oficis de la vila, minerals, monedes i plànols de les comunicacions antigues. Per altra banda, el Museu de la Torneria de la Vall del Ges, donarà a conèixer el procés industrialitzador a partir del sector de la torneria de fusta i banya. Aquest museu estarà ubicat a l’antiga torneria de Can Vidal. Torelló, diposa també de servei de biblioteca i de l’Arxiu Municipal de Torelló, que guarda interessants documents referents al municipi des del segle XVIII.
A Torelló s’organitzen diverses activitats culturals al llarg de l’any. El darrer cap de setmana de juny hi ha la programació d’activitats i espectacles del Festus, dins el marc de les arts escèniques. Des del 1983 i a iniciativa del Centre Excursionista Torelló, al novembre es pot assistir al Festival Internacional de Cinema de Muntanya Vila de Torelló, el primer d’aquest gènere en tot l’Estat espanyol on es projecten pel·lícules sobre temes relacionats amb la muntanya. I finalment, des del 1992, a la zona esportiva municipal de Torelló té lloc l’U-Zona Reggae, que a finals de juliol o principis d’agost organitza diferents concerts, durant tres dies, per als amants d’aquest tipus de música.
Pel que fa al folklore, la vila de Torelló celebra un gran nombre de festes entre les que destaca la festa major, que té lloc l’1 d’agost, en honor a Sant Feliu, i inclou el cap de setmana més proper. El tercer cap de setmana de setembre, de dissabte a dilluns, es fa l’aplec al santuari de Rocaprevera, que es considera la segona festa local. Per la seva popularitat, hom destaca el Carnaval de Terra Endins, que des del 1979 atreu un important nombre de participants i curiosos que gaudeixen de les desfilades de carrosses, els balls tradicionals i les comparses.
Altres indrets del terme
El santuari de Rocaprevera
© Laura Martínez Ajona
El santuari de Rocaprevera és el segon temple tradicional de Torelló. Es troba al SW de la vila, a la riba dreta del Ter, enfilat vers el puig de la Guàrdia o de les Tres Creus. Un passeig llarg, ple d’arbres i amb dues fonts ben arranjades, la dels Ocellets i la de Rocaprevera, l’enllaça amb la població. El santuari és esmentat des del 1402, per bé que segons la llegenda fou fundat el 1280 pel prevere Marc Roca. L’edifici actual fou construït a partir del 1924, d’acord amb el projecte de Josep M. Pericas. La devoció dels torellonencs per la Mare de Déu l’ha adornat i enriquit constantment després del 1936, que fou profanat el santuari i es perdé l’antiga imatge. Com ja s’ha comentat, s’hi fa un popular aplec el tercer cap de setmana de setembre.
La colònia de la Coromina és situada a l’interior d’un dels meandres del Ter, a l’extrem occidental del terme. Iniciada el 1883, hi ha una església dedicada al Sagrat Cor construïda el 1903. Existeixen altres capelles o temples al terme, com ara el temple de Sant Roc, destruït el 1936 i reemplaçat després per un pedró, la capella del mas de Can Codinac o la moderna de Montserrat.
Els masos tradicionals del municipi, alguns dels quals havien estat cases fortes, com Puigdassalit, Puigbacó o Cervià, són els d’Espadamala, la Goula, la Riera, el Reig, Saniars —antiga vila històrica citada en l’acta de consagració de Manlleu del 906—, Martorell, Calverons, Malianta, les Vinyes, l’Espona, la Riba i Puig-robí. Gairebé sempre són grans casals, ampliats amb edificacions secundàries, alguns remarcables per la seva situació, com el de Puigdassalit o el de les Vinyes, aquest darrer lligat a l’antiga batllia del terme.
Entre els edificis més moderns cal destacar la torre o casa Pericas, entre el puig de la Guàrdia o de les Tres Creus i la Coromina, construïda cap al 1924. Aquest edifici era la residència de l’arquitecte Josep M. Pericas, i sintetitza els corrents noucentista, neoromànic i modernista, agermanats per aquest arquitecte.
La història
La vila de Torelló degué la seva antiga importància a la capitalitat del terme del castell de Torelló, el qual pertanyia inicialment a la casa comtal i reial. Aquesta l’infeudà als Besora (segle XI), als Montcada (1086-1309), als Vilademany (1324) i als Milany (1347), i finalment fou adquirit l’any 1351, amb el beneplàcit reial, pels Cabrera, els quals el posseïren, amb alguns segrestaments per part del rei, fins a la fi de les senyories jurisdiccionals. Els senyors de Torelló s’anomenaven des del segle XVI marquesos d’Aitona i més tard, ducs de Medinaceli, però tots eren successors dels antics Cabrera.
La vila de Torelló fou des de sempre el nucli central de la jurisdicció del castell de Torelló. Hi radicava la cúria del batlle, el mercat i la plaça per a les assemblees generals dels súbdits del terme. Aquesta preeminència ha estat la causa que l’antiga població de Sant Feliu de Torelló rebés el nom simple de Torelló, mentre que les altres dues entitats de la vall el tenen a manera de determinatiu. Aquest nom deriva del castell que va reunir tots tres termes i que alça encara una part de la seva torre mestra en un aspriu turó del municipi de Sant Vicenç de Torelló. Antigament, la població de Sant Feliu de Torelló, l’actual Torelló, duia el nom de Sant Feliu de Cervià, a causa de la vila rural de Cervià —anomenada en algun document castell de Cervià—, que recorda encara el mas Cervià, situat al vessant SW de l’antic puig de la Guàrdia o puig de les Tres Creus, veí de Rocaprevera. Aquesta denominació va subsistir fins a la fi del segle XI, i d’aleshores endavant s’anomenà Sant Feliu de Torelló.
La documentació permet conèixer l’antiguitat de viles o nuclis rurals: Espadamala (917), Cervià (923), Saderra (949) i, molt més tardans, cap al segle XII, Puigdassalit, Terrades o Puigbacó.