i Carles Torner i Pifarré | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Carles Torner i Pifarré

Literatura
poètica poètica
Poeta.
Barcelona, Barcelonès, 27 de març de 1963

Doctor en ciències de l’educació per la Universitat de París VIII. El 1984, amb el recull A la ciutat blanca, guanyà el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits, i el mateix any, amb Als límits de la sal (publicat el 1985), el premi Carles Riba. Els seus reculls posteriors inclouen L’àngel del saqueig (1989), Viure després (1998, premi de la Crítica) i La núvia d'Europa (2008). La seva poesia es caracteritza per una opció formalista amb una pulcra i acurada consciència del llenguatge i el conreu majoritari del sonet. Pel que fa als temes, recull aspectes religiosos i reelaboracions de mites bíblics, i d'altres de vinculats amb el món urbà, el rock, l’amistat. És també autor de la novel·la L’estrangera (1997) i dels assaigs El principi d’acollida (1995) i Shoah, una pedagogia de la memòria (2003), a partir de la seva tesi doctoral (2001). En 1993-96 fou crític de cinema del diari Avui.

President del Moviment Internacional d’Estudiants Catòlics (1986-91) i membre del PEN Club des del 1992, ha centrat el vessant d’activista en aquesta organització: secretari del PEN Club català (1997-99), en 1993-2004 ocupà diversos càrrecs al PEN Club International, entre d'altres, el de director del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics, i a l’octubre del 2014 en fou nomenat director executiu. Des d’aquesta organització ha promogut la defensa de la llibertat d’expressió i dels drets lingüístics. En el primer aspecte, ha donat suport i ha donat a conèixer casos de silenciament, empresonament o persecució d’escriptors (entre d’altres, a Bòsnia i Hercegovina o a la periodista russa Anna Politkovskaja) i, en el segon, fou un dels promotors de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (1996) de Barcelona. El 2004 fou nomenat cap de l’àrea d’humanitats i ciència de l’Institut Ramon Llull, càrrec que exercí fins el 2010. Aquest any s’incorporà com a docent a la facultat de Comunicació de la Universitat Blanquerna.

Llegir més...