És situat al NW de la comarca, al límit amb Aragó. La part sud-occidental del terme és ocupada per la serra del Toro, amb elevacions importants, com la Nava del Azor (1618 m alt.), la penya d’Escàbia (1326 m alt.), la penya Salada (1581 m alt.). Des d’ací, les terres baixen cap al sector de llevant, que forma part ja de l’altiplà de Barraques. En el mateix sentit circulen les aigües, drenades pel Palància (que neix dins el terme) i pel seu afluent per l’esquerra, el riu d’Orduña. Hi han diverses fonts. El 90% de la superfície total és de muntanya poc productiva, amb algunes clapes de pins. Al secà hom conrea 640 ha, sobretot dedicades a cereals. La ramaderia ovina hi té una certa importància, amb més de 3 000 caps. El 58% de la població activa treballa en el sector primari. Els masos han anat despoblant-se els últims decennis.
La vila (274 h agl [2006]; 1050 m alt.) és situada al N de la penya d’Escàbia, al sector més pla del terme. A la part més alta s’hi conserven les restes del castell i església de Santa Maria (segles XII-XIII). L’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels conté un interessant retaule de Sant Gregori, Sant Joan Baptista i Santa Caterina d’Alexandria. També són destacats l’ajuntament (1572), amb pòrtic d’arcs de mig punt, la font del Járiz i, als afores, l’ermita de Sant Roc. El 1260 Jaume I atorgà un privilegi als pobladors moros i cristians de la vila, confirmat per Martí l’Humà el 1403.