Situació i presentació
Limita al N amb la Pobla de Montornès, a l’E amb Creixell, a l’W amb Altafulla i al S amb la Mediterrània. El territori és pla, inclinat suaument cap a la mar. El litoral comprèn les platges de la Paella, del Barri Marítim i els Muntanyans. Totes han estat guardonades, així com el port esportiu i pesquer.
La Paella està situada a la zona dels Munts, que alberga el port esportiu i té una zona destinada a la pràctica esportiva. En aquesta zona, al penya-segat de Punta de la Galera, es localitza el far de Torredembarra. Aquest ha esdevingut el darrer far construït a l’Estat espanyol durant el segle XX, concretament a l’any 2000. A més, el far destaca per tenir la torre més alta de tots els fars de Catalunya. La platja del Barri Marítim és situada a l’antic barri de pescadors. Els Muntanyans, inclosa dins del Pla Especial d’Interès Natural (PEIN), és característica per albergar un ecosistema dunar típicament costaner amb dunes semimòvils i llacunes d’aigua salada. Els sòls del terme són prims, especialment a la zona pròxima al litoral. Les terres compreses entre els turons on s’alcen Torredembarra i Clarà i la platja eren molt fèrtils, gràcies a l’abundància d’aigua subterrània, i eren curosament conreades, però a causa del turisme s’han convertit en zona residencial.
El terme comprèn la vila de Torredembarra, cap de municipi, i diverses urbanitzacions. La vila és travessada per una carretera local que es deriva de la N-340, que passa a tramuntana del nucli urbà i que permet una ràpida comunicació amb Tarragona i Barcelona. Completen les comunicacions del municipi l’autopista AP-7, amb sortida a la divisòria entre Altafulla i Torredembarra, la variant de la N-340 que connecta, com autovia, les mateixes poblacions, la carretera a la Riera de Gaià i el Catllar, i tot un seguit de camins locals. Hom disposa d’estació ferroviària per on passen les línies de tren de Barcelona-Tarragona-Reus-Móra-Saragossa i Barcelona-Tarragona-Tortosa-València.
La població i l’economia
El fogatjament de l’any 1358 atribueix a Torredembarra 28 focs i 3 a Clarà, que el 1380 s’incrementaren a 36 i el 1553 a 53. L’any 1719 Torredembarra tenia 196 veïns i Clarà 11, els quals es convertiren en 273 i 20 el 1763. Torredembarra, en el decenni del 1763 al 1773, tingué un creixement demogràfic notable, ja que el veïnat passà de 273 veïns a 372. El 1718 Torredembarra tenia 1.031 h i el 1787 un total de 2.336 h. La població (torrenc o torredembarrencs ) experimentà una davallada a la primera meitat del segle XIX, però el 1857, amb 1.894 h, tornà a atansar-se a la quantitat registrada en el cens de Floridablanca. Els 1.919 h del 1860 experimentaren una disminució considerable en el transcurs de la dècada de 1960, ja que el 1870 només aplegava 1. 856 h. El 1880 en tenia 2.656 h, transformats en 2.718 h l’any 1890 i reduïts a 1.973 h el 1900. La causa de la minva de població a la dècada dels anys noranta era degut a l’emigració dels boters i llurs famílies (aproximadament unes 700 persones), ja que la pèrdua de Cuba i Puerto Rico disminuí enormement la demanda de botes per a l’exportació de vins i aiguardents i, per tant, molts boters quedaren sense feina. La recuperació de la vila fou lenta, fins a l’extrem que fins el 1960 no aconseguí la xifra d’habitants del 1890. A partir de la segona meitat del segle XX l’evolució de la població fou notable. L’augment del nombre d’habitants de la dècada de 1950 s’atribuia a la immigració de persones procedents, majoritàriament, de Conca, Jaén i Sevilla. L’any 1970 hi havia 3.750 h, 5.253 h el 1981, 6.238 h el 1991 i 11.090 h el 2001. El 2005 s’arribà a 13.280 h.
L’activitat principal per a l’economia del municipi són els serveis i el turisme. Pel que fa a l’agricultura, hom destaca com a principals conreus les oliveres, hortalisses i vinyes. La ramaderia no té gaire importància al municipi; hom cria aviram i alguns caps de bestiar cabrú. Quan a la pesca, cal esmentar la confraria de pescadors, que a l’any 2000 realitzà captures per 69 t.
Torredembarra és, amb Tarragona, Vila-seca i Salou, un dels municipis més industrials de la comarca, per bé que durant la dècada de 1980 es produí un estancament del sector a causa de l’orientació de la població cap a les activitats derivades del turisme. Al terme hi ha una factoria de l’empresa Pirelli i altres indústries de maquinària elèctrica i ferreteria. Al NW del terme hi ha el polígon industrial Roques Planes. També s’ha desenvolupat molt la construcció, raó per la qual s’hi han instal·lat empreses que produeixen materials per a aquest sector. El sector comercial és el que s’ha vist més beneficiat de l’evolució econòmica de la població, on s’han establert nombroses botigues i establiments. El dia de mercat setmanal s’escau els dimars i els dissabtes hi ha un mercat d’antiguitats. Quant als serveis sanitaris hom disposa d’un centre d’atenció primària (CAP). Pel que fa a l’ensenyament, aquest és cobert per un centre que imparteix batxillerat i cicles formatius. D’altra banda, la important activitat turística de la vila permet trobar una àmplia oferta d’allotjament. Entre els equipaments esportius cal esmentar el port de Torredembarra.
La vila de Torredembarra
Morfologia urbana
El desenvolupament urbanístic de la vila de Torredembarra (15 m d’altitud i 14.044 h el 2006) dels darrers anys del segle XX ha desfet el nucli urbà dels segles XVII i XVIII, de característiques similars a les que conserven altres pobles de la rodalia. El nucli antic se situa al NW del conjunt urbà; hi ha la casa de la vila, l’església, el castell i les restes de les muralles.
L’església parroquial de Sant Pere de Torredembarra fou ampliada en quatre ocasions: la primera el 1454, la segona vers l’any 1558, la tercera entre els anys 1676 i 1680 i l’última els anys 1771 i 1774. L’any 1558 els prohoms de la vila contractaren Bernat Cassany de Tarragona perquè construís el campanar, el portal i altres dependències de l’església. El campanar encara era en construcció el 1763. En la darrera ampliació el temple s’enriquí amb el creuer i l’absis actuals. L’església torredembarrenca perdé gairebé tota la seva riquesa ornamental a l’estiu del 1936; entre les obres d’art desaparegudes es destacava el retaule barroc de santa Rosalia, de l’escultor Francesc Bonifaç i Massó. La peça mestra de la parròquia és l’orgue barroc, construït l’any 1705 pels germans Jaume i Sebastià Guilla de Tremp. L’any 1758 es trobava en un estat de conservació imperfecte, per la qual cosa els regidors de Torredembarra acordaren de restaurar-lo i crear un benifet d’organista i mestre de capella. Durant la Guerra Civil patí l’espoliació dels tubs metàl·lics, però la capsa de fusta fou bàsicament respectada. L’orgue, un dels pocs de l’arxidiòcesi salvats l’any 1936, fou reconstruït gràcies a la junta que amb aquesta finalitat es constituí el 27 d’abril de 1974, la qual pogué veure'l inaugurat el 15 de juliol de 1979.
Torredembarra ha tingut dos castells: el castell vell, les dependències del qual foren venudes a diversos particulars per Dionísia d’Icart l’any 1581, i el castell nou, fet bastir els anys seixanta i setanta del segle XVI per Lluís d’Icard. L’any 1842, any de la venda a Josep Lafont per part del comte de Santa Coloma, l’edifici era inhabitable, ja que li mancaven la teulada i les portes interiors. El castell consta de planta baixa i entresol, concebuts com un cos únic; a la part inferior té quatre ulls de bou, dos a cada banda de la porta, i a la superior finestres amb reixes de ferro. Al centre de la façana hi ha la porta principal amb columnes toscanes i frontó circular; les columnes i les dovelles del fris i l’arquitrau són decorades amb temes florals. La planta noble disposa de cinc finestres amb alternança de frontons circulars i triangulars. El pis superior també presenta cinc finestres, però quadrades. El conjunt és limitat per una cornisa de grossos dentells i cantonades de carreus. Al costat de la façana principal i fins a l’alçada de la planta noble, hi ha un cos de defensa en forma de torre de parets en talús. El castell de Torredembarra és un dels millors edificis renaixentistes del Tarragonès. El 1998 s’iniciaren les obres de la primera fase de recuperació i rehabilitació del castell, que culminaven a l’any 2000. Actualment hi ha ubicada la seu de l’ajuntament.
De les muralles que antigament tancaven Torredembarra encara es conserven la torre de la vila, amb finestral gòtic, i els portals de la Bassa i de Padrines. Tant els portals com la torre foren restaurats l’any 1980.
La cultura i el folklore
La vida social i cultural del terme és dinamitzada per entitats com el Centre d’Estudis Sinibald de Mas (1982), que té diverses seccions dedicades a la difusió de la història, el folklore i l’entorn natural de Torredembarra; o la colla castellera dels Nois de la Torre. A Torredembarra funciona un arxiu municipal que conté documents des del segle XIV.
La festa major s’escau per Santa Rosalia (4 de setembre), patrona de la vila. Hi ha una altra festa força tradicional dedicada al quadre de Santa Rosalia. Diu la tradició que el 1540 Torredembarra era sota una epidèmia de pesta. Un pelegrí va arribar al poble i els va dir que a les golfes d’un mercader de Tarragona trobarien un quadre de Santa Rosalia que faria que la pesta s’allunyés. Van dur-lo a Torredembarra i en aquell moment la pesta va cessar. Des d’aleshores es commemora cada 15 de juliol l’arribada del quadre a la població. Per Nadal i Reis tenen lloc diverses celebracions (festa del cagatió, cavalcada de Reis, concert de Nadal) i per Setmana Santa destaca el viacrucis i la processó, precedits per soldats romans. Entre el febrer i el març es fa el Carnaval. Un altra festa és la Diada del Bull, cap el 11 de febrer, que té per objecte potenciar i revaloritzar aquest plat.
Altres indrets del terme
Clarà
Al NE del terme hi ha l’antiga quadra de Clarà, que és anterior a Torredembarra. Es troba situada prop de la costa, damunt un tossal i al voltant de l’esglesiola de Sant Joan i de les restes del castell de Clarà. Se celebra la festa major per Sant Sebastià (20 de gener). L’any 1358 pertanyia a la pabordia tarragonina. L’abat Porta de Santes Creus la comprà l’any 1381 amb pacte de retrovenda al rei Pere III per 7.000 sous. El monestir conservà el domini damunt el lloc fins a l’extinció de les senyories.
La Marina i les restes arqueològiques
La Marina o barri marítim de Torredembarra s’originà, com els d’Altafulla i Creixell, en les botigues dels pescadors i comerciants del segle XVIII. La superació dels atacs de la pirateria al darrer quart del segle XX afavorí l’establiment definitiu dels pescadors, les botigues donaren pas als habitatges i el barri s’anà configurant en dos carrers principals, el primer format per les cases de primera línia arran de la platja i el segon paral·lel al primer però darrere seu. L’extensió i la distribució actual del barri és bàsicament la mateixa de fa mig segle, però les cases han augmentat l’alçada i darrere els dos primers carrers n'ha sorgit un altre, a més de tota una munió d’hotels i apartaments turístics.
L’activitat de la gent del barri de la Marina a la darreria del segle XIX es repartia entre la pesca i el transport marítim de les botes de vi. El comerç vinícola potencià i afavorí l’ofici de boter. Fins els anys trenta del segle XX l’activitat pesquera fou notable a la platja de Torredembarra, però la manca de port va fer que les barques grans abandonessin la platja torredembarrenca per anar a Tarragona, Cambrils o Vilanova. Posteriorment, l’activitat pesquera tradicional ha estat substituïda pel turisme i el barri de la Marina s’ha convertit en un important indret d’estiueig. La festa major se celebra per Sant Joan (24 de juny).
El territori de Torredembarra fou habitat a l’època romana; així ho demostren les restes de la vil·la, coneguda des del 1859, de la partida del Moro. Les diverses excavacions dutes a terme en aquesta vil·la romana han proporcionat restes de ceràmica, mosaics, conduccions d’aigua i estris diversos.
La història
L’origen medieval de Torredembarra fou una conseqüència de la donació que de l’agregat de Clarà va fer el comte Ramon Berenguer I, el 29 de març de 1057, a favor de Guitard, Prolionisc i Ol·lomar, amb l’obligació de construir-hi una torre de pedra i calç i una fortalesa a la part baixa del terme i castell de Clarà. Amb el temps s’anaren establint pobladors entorn de la torre i es va constituir un lloc diferenciat del de Clarà. La conquesta de les Illes deslliurà el litoral dels atacs dels pirates mallorquins i afavorí el desenvolupament de la Torre de Clarà, fins a l’extrem de merèixer església pròpia desmembrada de la parròquia de Tamarit i diferenciada de la de Clarà. La Torre de Clarà, sense que se'n conegui la causa, prengué el nom de Torredembarra en una data que cal situar entre l’any 1280, que encara constava com a Torre de Clarà, i el 1358, que ja figurava en el fogatjament com a Torredembarra.
L’any 1206, segons Rosalí Rovira, era senyor de la Torre de Clarà Ramon de Tamarit, que fou succeït el 1217 pel seu fill Guillem. Dels Tamarit el domini passà als Veneto, els quals el vengueren, l’any 1342, al doctor Bernat d’Olzinelles, els successors del qual transferiren la senyoria a Pere d’Icard el 4 de desembre de 1391. Lluís d’Icard i de Requesens aconseguí d’arrodonir el seu domini damunt la vila en adquirir, el 19 d’abril de 1523, la part que la corona tenia en la jurisdicció torredembarrenca. Els Icard senyorejaren la vila fins l’any 1633, en què morí Joan d’Icard, darrer senyor del llinatge; aleshores la jurisdicció passà per enllaç matrimonial als comtes de Santa Coloma. L’any 1524 Torredembarra obtingué de Lluís d’Icard i de Requesens i del seu fill Cristòfol d’Icard i de Vilagut, la concessió del juí de prohoms, amb la qual cosa el municipi entengué en qüestions de dret civil a excepció dels crims de lesa majestat i de les causes contra nobles i eclesiàstics.
El comerç marítim realitzat per la platja de Torredembarra al segle XVIII fou molt intens. Per al desenvolupament econòmic d’Altafulla, Creixell i Torredembarra fou un cop molt dur la concessió que es feu l’any 1771 a la duana de Tarragona del dret d’entrada, del qual gaudia des del 1714 la duana de Torredembarra. La mesura limità l’activitat de la duana torredembarrenca a l’extracció dels gèneres i fruits del país i els comerciants d’Altafulla i Torredembarra recorregueren plegats contra la disposició, però no tingueren èxit.
Durant la Guerra Gran i per tal d’atendre la qüestió del sometent, la vila quedà integrada en el cantó administratiu d’Altafulla i participà en la contesa amb un total de trenta-nou homes, distribuïts entre tres companyies. Torredembarra fou el primer poble del Tarragonès que patí els estralls de la guerra del Francès. Després de la caiguda de Tarragona i pel fet de considerar que els pobles del corregiment s’havien declarat contra els exèrcits francesos, Suchet va decretar el pagament de 800.000 duros per part de les poblacions del corregiment. Torredembarra va ser taxada amb 13 440 duros, que li calgué pagar en un termini de tres mesos al pagador-receptor de l’exèrcit francès resident a Reus.
En restar establerta la ratlla oriental del departament de les Boques de l’Ebre en el Gaià, Torredembarra quedà incorporada al departament de Montserrat i, dins aquest, al districte de Vilafranca del Penedès, però la desorganització d’aquest departament obligà l’administració francesa de Tarragona a fer-se càrrec de Torredembarra i de les altres poblacions de la contrada.
Els anys del Trienni Constitucional, Torredembarra es manifestà clarament liberal, mentre que a la primera guerra Carlina fou la vila de la zona del baix Gaià menys sensibilitzada per la causa carlina i el lloc de comunicació dels pobles de la contrada amb Tarragona i Barcelona, gràcies a una nau que recollia la correspondència a la platja. L’afany d’alleugerir-se de les moltes obligacions de l’estat de guerra li comportà seriosos enfrontaments amb la vila veïna d’Altafulla, la qual cosa no impedí en cap moment la col·laboració d’ambdues milícies contra les partides carlines.
Durant els anys trenta del segle XIX, i a conseqüència del procés desamortitzador, foren alienades un terç de les propietats eclesiàstiques del terme i concretament un xic més de cinc jornals de terra, tots provinents del benifet de Fontanilles.