Situació i presentació
Es troba al sector més meridional del Pla d’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell. Fins a la seva inclusió com a municipi del Pla d’Urgell (1988), pertanyia a la comarca de les Garrigues. Limita amb els termes segrianencs de Puigverd de Lleida (SW), Artesa de Lleida (W) i els Alamús (NW), i ja dins el Pla d’Urgell amb Bell-lloc d’Urgell, l’enclavament dels Alamús i Sidamon (N), Fondarella i Mollerussa (NE), Miralcamp (E) i al S amb els termes garriguencs de Juneda (i el seu enclavament) i Puiggròs. Aquest municipi, que ocupa una plana coberta de sembrats i fruiters, té un paisatge agrícola uniformitzat, i la mecanització s’ha encarregat d’eliminar definitivament els escassos desnivells naturals. Cal destacar, però, els tossals de Torregrossa, declarats espai d’interès natural.
El poble de Torregrossa, cap de municipi, és al sector de llevant, mentre que l’agregat de Margalef centra un antic terme a ponent. També comprèn els antics despoblats de Paradell, Vilaplana i Vimpeli. La carretera N-240 travessa en diagonal el terme al sector de Margalef. El cap municipal és punt d’encreuament de dues carreteres locals, la de Mollerussa a Castelldans per Juneda i la de Torregrossa a Margalef i a Puiggverd de Lleida. Altres camins veïnals comuniquen amb les poblacions més pròximes. Per l’extrem S del terme, a la banda de Margalef, passa la via del ferrocarril de Tarragona i Reus a Lleida.
La població i l’economia
Les dades de població (torredans) més antigues pertanyen a mitjan segle XIV; el 1365 Torregrossa tenia 58 focs (xifra important), mentre que Margalef (aleshores de Pere Ramon Sacosta) en tenia 34, Vimpeli, 33 i Vilaplana, 17. Al final del mateix segle, el 1378, el cap municipal havia passat a 32 focs, el 1497 n'hi havia 28 i a mitjan segle XV (1553), 34. La població moderna ha tingut un creixement demogràfic que l’ha convertida en una de les principals poblacions de la comarca. Així doncs, ja al segle XVIII passà dels 116 h del 1718 als 623 h del 1787, xifra que es doblà àmpliament el 1860 (1.429 h). Gràcies al canal d’Urgell era prop dels 2.000 h el 1900 (1.976 h) i arribava als 2.548 h el 1920, si bé el 1936 en tenia 2.502. Després de la guerra civil de 1936-39 minvà a 2.318 h, i inicià un nou procés de creixement (2.625 h el 1960), a partir d’aquest punt culminant començà un moviment regressiu: 2.485 h el 1970, 2.357 h el 1975, 2.312 h el 1981 i 2.200 h en el cens del 1991. L’any 1999 la població sembla que es recuperà i s’enregistrà un petit increment (2.251 h), el qual fou confirmat el 2005 quan hi havia 2.311 h.
L’economia del municipi està condicionada en gran part al Canal Auxiliar i al Canal Secundari d’Urgell i a les séquies derivades. Els conreus més estesos són els cereals (blat de moro, panís i gira-sol), l’alfals i els arbres fruiters (especialment diverses varietats de poma, peres i préssecs). Les principals partides agrícoles són les del Reguer i el Salat (al N del poble), la de les Planes (a llevant) i les dels Plans, Serra i Margalef (a ponent). L’activitat ramadera del terme és representada principalment per la cria d’aviram, i de bestiar porcí i boví, encara que la cunicultura i l’apicultura han crescut de manera important durant la darreria del segle XX.
A la població hi ha la cooperativa Foment Agrícola les Planes, l’edifici de la qual fou bastit en 1919-20 segons plans de Cèsar Martinell. També hi ha empreses de conservació i comercialització agrària especialitzades en farratge i fruita, a més de les indústries de compostos alimentaris per animals i les d’elaboració d’embotits. El dia dedicat a mercat setmanal és el divendres.
El poble de Torregrossa
El poble de Torregrossa s’alça a 232 m d’altitud, a migdia del sector de llevant del terme, al S del Canal Auxiliar d’Urgell. El nucli antic o vila closa, a redós de l’església i les restes del castell que fou refet i transformat al segle XVI (en queda una part i també restes del recinte fortificat), dibuixa un conjunt irregular de carrers estrets i sinuosos, amb espais oberts al voltant de l’església. El primer creixement es féu en direcció a Lleida, amb cases a banda i banda de la carretera. El sector més vital és a la cruïlla de les carreteres de Lleida i Juneda, on es localitzen la casa de la vila, i d’altres entitats. El poble ha crescut també en direcció a Juneda (ronda del Nord i ronda del Sud), i també vers Mollerussa.
L’església parroquial de Santa Maria té una façana renaixentista austera, amb la portalada emmarcada per columnes adossades i un frontó triangular, i el gran campanar de torre és de mitjan segle XIX. La capella de Sant Roc és del segle XVIII. Del castell de Torregrossa, reformat al segle XVI amb elements renaixentistes (portal adovellat, armes dels Montsuar-Avinyó), en queda només una part i algunes restes de la zona més antiga (Madoz diu que la torre grossa que donà nom al poble havia estat enderrocada ja al començament del segle XIX). Del poble són interessants la col·lecció d’eines antigues d’en Sebastià Macià i la col·lecció particular d’en Llorenç Peiró, també de caire etnogràfic.
La festa major d’estiu se celebra l’11 d’agost, i el 22 de gener, dedicada a Sant Vicenç, la festa major d’hivern.
Altres indrets del terme
El poble de Margalef, agregat que centra el sector de ponent del terme, té algunes cases esparses prop de la carretera de Tarragona a Lleida, a l’encreuament amb la local procedent de Torregrossa. Hi ha restes de la primitiva església (només la façana, d’arcs apuntats, i campanar d’espadanya) i al seu voltant hi ha ceràmica medieval i també prehistòrica. La nova església de Sant Bartomeu de Margalef, propera, és un petit edifici d’una nau, molt simple, amb porta adovellada i un petit campanar d’espadanya. Esmentat a la fi del segle XII, formà part de la senyoria de Torregrossa des del segle XIII. Despoblat al primer terç del segle XV, segons els censos manifestats del 1429, els retaules i els ornaments del temple parroquial foren traslladats a l’església de Castelldans. L’arribada dels regadius del canal d’Urgell afavorí el repoblament del sector. El despoblat de Vimpeli, o Vimpèlec, no és prou localitzat, però sí el de Vilaplana, que dóna nom a una partida del NE del terme.
L’origen de la població sembla que cal situar-lo en època romana, ja que del temps del Baix Imperi són les restes del Pou Bo, de 19 m de fondària, a la sortida del poble; ha estat netejat i és cobert de llambordes de pedra de la Floresta i amb uns arcs de punt rodó al fons, de pedra molt ben escairada, que cal situar als segles IV-VI dC. Cal esmentar, però, l’existència d’un poblat ibèric. En època islàmica fou una població i fortalesa als límits del regne sarraí de Lleida (és esmentada en els Termini antiqui del 1172), bastió entre els regnes de Lleida i de Siurana.
La història
Després de la conquesta la població fou atorgada a Monof, batlle d’Alfons I (1172), juntament amb altres llocs del seu terme, com la torre d’Avimpèlec (d’un terratinent sarraí del Segrià i abans d’Avin al-Açdeb), que correspon al despoblat de Vimpeli; una altra torre pròxima, del terme de Torregrossa, fou donada a Ramon Roig (havia pertangut a un altre moro lleidatà, al-Boatal). Però el repoblament d’aquest territori fou encomanat també a la casa de Cervera; així, hi ha documentades disputes en 1169-78 entre els templers i Guillem de Cervera a causa dels límits entre Vensilló (els Alamús) i Margalef. En l'Ordinatio del 1168 del bisbat de Lleida consten les esglésies dels Alamús, Vensilló i Torregrossa, que foren incorporades a la pabordia de Bell-lloc.
El batlle Monof regia Torregrossa i Vimpèlec, o Vimpeli, a títol de funcionari reial, però el domini feudal passà a Guillem (IV) de Cervera, castlà de Lleida en nom d’Ermengol VIII d’Urgell, i romangué en mans dels Cervera (de la línia de Juneda, Castelldans i Gebut) fins que el 1279 Ramon (II) de Cervera vengué Torregrossa i Puiggròs a Pere II a través d’una permuta.
Després, vers 1341-42, el ciutadà de Lleida Domènec de Montsuar, d’una important família, adquirí les senyories de Margalef i de Torregrossa i el mateix 1342 obtingué el mer i el mixt imperi sobre Margalef, mentre que la plena jurisdicció sobre Torregrossa fou obtinguda per un nebot seu homònim el 1382 (Domènec II de Monsuar, senyor de tots dos pobles des del 1349, que també fou senyor del castell de l’Aranyó).
Fou d’un destacat membre del llinatge Montsuar, el senyor de Torregrossa Antoni de Montsuar, paer en cap de Lleida i gran partidari del nou rei Ferran I d’Antequera. Heretà Torregrossa el seu fill Lluís de Montsuar, que es veié desposseït de la senyoria en la guerra contra Joan II a favor de Joan Ramon Folc (III) de Cardona, comte de Cardona i de Prades, capità general dels exèrcits reialistes (el germà de Lluís era Manuel de Montsuar, canonge de Lleida i president de la Generalitat de Catalunya els primers anys de la guerra).
El 1497 era senyor de Torregrossa Guerau de Montsuar, que per matrimoni amb Simona d’Avinyó fou també senyor de Favara de Matarranya. Durant el segle XVI els Montsuar-Avinyó referen el castell de Torregrossa i aviat es reféu també l’església. Jeroni de Montsuar i d’Avinyó, paer en cap de Lleida, morí el 1625 i heretà el feu la seva filla Isabel, que l’aportà al seu marit Joan d’Argençola. Llur filla i pubilla Agnès es casà amb Jeroni de Rocabertí (heretà el feu Jeroni de Rocabertí i d’Argençola) i a mitjan segle XVIII passà als Pignatelli de Belmonte, que mantingueren la senyoria fins a la fi de l’Antic Règim (un príncep Pignatelli de Belmonte, resident a Nàpols, sostingué un llarg plet amb l’ajuntament, resolt el 1827, i el 1832 autoritzà la construcció del campanar en un solar propi). El poble havia hagut de pagar forts imposts quan les tropes del mariscal Suchet l’ocuparen (1810). El 1871 el rei Amadeu I creà el comtat de Torregrossa a favor del diputat Jaume Nuet i Minguell, nascut a Torregrossa el 1831.