Situació i presentació
El municipi de Torrelameu, d’una extensió de 10,94 km2, és a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià. El terme s’estén a l’interfluvi de la Noguera Ribagorçana, límit ponentí amb el municipi segrianenc Corbins, i el Segre, termenal de llevant amb Vilanova de la Barca (també del Segrià), poc abans de llur confluència, en territori pla, gairebé tot conreat en regadiu, que aprofita la séquia de Torrelameu, que deriva l’aigua de la Noguera Ribagorçana. Confronta, a més, a tramuntana, pel Pla del Maset, sobre la partida de la Gombalda, amb Albesa, i amb Menàrguens per sota del Pla de les Violes, ja dins aquest municipi. Altres partides són les de la Plana, la Carrerada, Algar i el Pla del Molí. Part del terme municipal és inclòs dins el PEIN de l’Aiguabarreig del Segre-Noguera Ribagorçana.
El terme comprèn únicament el poble de Torrelameu, cap de municipi. L’eix principal de comunicacions és la carretera C-12 entre Lleida i Balaguer, de la qual surt el trencall que porta al poble i que segueix cap a Corbins. El cap de municipi es comunica amb alguns pobles veïns per camins o pistes veïnals, com el que va a Albesa o el de Vilanova de la Barca.
La població i l’economia
En el fogatjament del 1365 figuraven 12 focs i el del 1553 assigna al lloc de Torrelameu 32 focs. El 1718 hi havia 77 h. Al llarg d’aquest segle i del següent es produí un gran creixement demogràfic de la població (352 h el 1787 i 666 h el 1860), només superat els anys immediats a la guerra civil de 1936-39. El 1960 hi havia 644 h, però a partir d’aquest moment les xifres començaren a davallar: 639 h el 1970, 611 h el 1981, 603 h el 1991 i 577 h el 1999. El 2005 hi havia 590 h, la qual cosa semblava indicar un canvi positiu en l’evolució demogràfica.
Les activitats econòmiques més importants són l’agricultura i la ramaderia. Les terres de conreu són majoritàriament de regadiu. La sèquia de Torrelameu, que pren l’aigua de la Noguera Ribagorçana, rega gairebé tot aquest terme, ben pla. L’ús d’aquesta sèquia fou autoritzat pel comte Ermengol VI als templers el 1149. Cal esmentar també que el terme s’ha vist inclòs dins la zona de reg del canal d’Algerri-Balaguer. Els conreus predominants són els fruiters (pereres, pomeres, presseguers) i els cereals (ordi, blat de moro, blat). Quant a ramaderia, es destaca la cria d’aviram i de bestiar porcí. Relacionades amb aquestes activitats es poden mencionar la Cooperativa del Camp de Torrelameu, fundada el 1947, la Cooperativa Fruitera de Torrelameu, creada el 1979, i uns magatzems frigorífics.
El poble de Torrelameu
El poble de Torrelameu (201 m) és a l’esquerra de la sèquia del seu nom, envoltat d’hortes i granges. Hi ha alguns casals antics, amb portals adovellats, i en les edificacions antigues predomina la tàpia sobre la pedra, bé que en les més noves s’ha imposat el totxo; aquestes es localitzen sobretot a la part meridional, vora la carretera. El viatger Francisco de Zamora, que visità el lloc a la segona meitat del segle XVIII, en fa una breu descripció; diu que era un “pueblo corto, del Gran Prior de Cataluña, situado en llano, cuya iglesia es pequeñuela. Pero el altar mayor, si no lo hubiesen blanqueado, es arreglado, y el del Rosario y Santa Teresa, menos”.
L’església parroquial, de la diòcesi de Lleida, és dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció; la part més antiga correspon a un romànic tardà, del segle XIII, com el campanar de torre. Fou engrandida al segle XVI en estil gòtic (se'n conserva el portal adovellat i la rosassa) i, un altre cop, al segle XVIII segons un barroc classicitzant. És un edifici d’una nau amb capelles laterals, que s’obren a la nau mitjançant arcs de mig punt de gran amplada. Als peus de l’església hi ha un cos elevat, sostingut per una volta estrellada. La façana, llisa, inclou un portal adovellat i un ull de bou al damunt. A un costat hi ha la torre campanar, de planta quadrada, amb dos nivells separats per una cornisa. En el cos superior té obertures amb arc de mig punt. El parament és de grans carreus de pedra escairada, exceptuant el nivell superior del frontis, d’aparell irregular, que podria correspondre a la reforma de les cobertes del segle XVIII. Aquesta reforma comportà la construcció d’una nova coberta a la nau, de volta de canó sobre llunetes, i arcs torals impostats sobre entaulament i mènsules classicitzants, excepte el del presbiteri, que recolza sobre pilastres adossades. En aquesta intervenció també se substituí la capçalera plana del segle XVI per un absis poligonal. La conca, motllurada en guix en forma de petxina, se sosté mitjançant trompes. En aquell moment s’enguixà també tot l’interior. Als peus de l’església, a la banda de l’epístola, hi ha la capella del Roser, que porta la data de 1606 a l’arc d’entrada, i que és coberta amb una interessant volta de canó amb cassetons decorats amb motius florals, de guix, força malmesa.
Al poble se celebra la festa major per Sant Sebastià (20 de gener), i la festa del Roser el primer diumenge de maig.
La història
El 1093 Torrelameu és documentat com una heretat o almúnia sarraïna que pertanyia a Balaguer. La dita almúnia s’esmenta no gaire lluny de la de Menàrguens. Torrelameu caigué en mans del comte d’Urgell Ermengol VI vers el 1147 i aleshores fou integrat a la comanda templera de Corbins; posteriorment a l’abolició dels templers, Torrelameu passà (1317) a l’orde de l’Hospital, com els altres pobles que depenien de la comanda de Corbins, que en detingué la senyoria fins a la desamortització. Després de la desmembració del comtat d’Urgell, Torrelameu fou inclòs dins la vegueria de Balaguer i, malgrat que el veguer de Lleida pretenia que el poble fos reintegrat a la seva vegueria, el veguer i el síndic de Balaguer obtingueren de Ferran el Catòlic, el 1503, la confirmació que pertanyia a Balaguer. Tanmateix, en virtut del decret de Nova Planta, Torrelameu i la mateixa ciutat de Balaguer foren incorporats al corregiment de Lleida. El 1836 fou inclòs en el partit judicial de Balaguer.