Enginyer tèxtil, ingressà al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1953. Féu estudis de sociologia i es doctorà en teologia a Roma (1958) amb la tesi L’humà i el diví en l’Església. Alguns aspectes del reformisme catòlic contemporani. Fou consiliari de la JOC a Barcelona, de tot l’estat i d’Europa i rector del Seminari de Barcelona (1966-68). President de la nova Facultat de Teologia (1967) i bisbe auxiliar de Barcelona (1968), Pau VI el nomenà vicepresident del Consell de Laics i de la Comissió Pontifícia Justícia i Pau (1970) i del Consell Pontifici “Cor Unum” (1971). El 1975 fou nomenat vicepresident del Secretariat per a la Unió dels Cristians, on desenvolupà una gran tasca ecumènica. Fou copresident del Grup Mixt de Treball entre l’Església catòlica i el Consell Ecumènic de les Esglésies i el Comitè de Coordinació de la Comissió per al diàleg amb l’Església ortodoxa. El 1983 fou nomenat arquebisbe de Tarragona i el 1996, un any després de la celebració del Concili Provincial Tarraconense, del qual fou impulsor i president, presentà la renúncia al càrrec per motius de salut, que es feu efectiva el 1997.
El 1998 rebé la Creu de Sant Jordi.