A part el sector principal, de 0,03 km2, comprèn tres enclavaments a la Foia de Cerdà, dos al de la lana, tres entre els termes de Vallès, la Granja, Llanera i Xàtiva, anomenats Verderol, la Carabassa i la Font de Jordana, i, finalment, el del Molí del Vallès). El secà és ocupat per garrofers i oliveres, i el regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia de Ranes, per tarongers. La població, tradicionalment reduïda i estancada, ha minvat suaument els darrers decennis.
El poble (149 h [2006], torrellans; 140 m alt.) es troba molt pròxim als dos nuclis de Llanera i de Cerdà. L’església parroquial (la Mare de Déu dels Àngels) fou sufragània de la de Cairent i de la de Cerdà. Fou lloc de moriscs (28 focs el 1609) de la fillola de Xàtiva. Tingueren la senyoria els Llançol (fins al segle XVI rebé aquest nom) i després els Torrella; passà posteriorment als comtes de Terranova.