Ordenat de sacerdot el 1928, fou degà de la seu de Mallorca (1961-68) i biògraf de Costa i Llobera, sobre el qual publicà, entre altres obres, Mn. Costa i Llobera. Assaig biogràfic (1936), Una vocación tardía. Don Miguel Costa y Llobera (1944), Aspectos de la espiritualidad de Costa y Llobera (1955), Apología de Costa y Llobera a través de su epistolario (1956), Miguel Costa y Llobera: 1854-1922. Itinerario espiritual de un poeta (1971), Epistolari de Miquel Costa i Llobera amb Ramon Picó i Campamar (1975) i El Pi de Formentor. Edició poliglota commemorativa del centenari de la seva redacció (1975).