i Estanislau Torres i Mestres | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Estanislau Torres i Mestres

Literatura
Estanislau Torres i Mestres
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor.
Barcelona, 11 d’abril de 1926

Molt actiu en els medis excursionistes. De formació autodidàctica, es donà a conèixer amb narracions breus: Fum d’ara (1959), La xera (1962), premi Victor Català i després El foc i la cua (1966) i Foc a l’albera (1974). Com a novel·lista s’inicià amb Cel de tardor (1961). D’un realisme personal — L’altre demà (1964) i Els camins (1966)—, evolucionà vers la narració autobiogràfica i de records de la guerra civil: La derrota (1966), premi Sant Jordi i Els ulls i la cendra (1966). A part altres novel·les — Castelladral (1969), Estimada Teresa (1974), El mal que m'heu fet (1978)—, ha publicat l’enquesta polèmica Els escriptors catalans parlen (1973), el volum il·lustrat El Pirineu (1970) i els reportatges i cròniques La batalla de l’Ebre (1971), La bossa de Bielsa (1977), La caiguda de Barcelona (1978), Excursionisme i franquisme (1979), Els ulls de cadascú (1983) i Viatge a l’URSS i als dos Berlins (1984), Visió de l’Alta Garrotxa (1987), Indrets i camins de la batalla de l’Ebre (1990) i La desfeta del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat (1993), Visió del Pirineu (1995), Les tisores de la censura (1995), Entre el Clot i el Guinardó (1996) i Cel de tardor (1997). Amb Les coves de Postojna (1980), encetà un tipus de narració juvenil que continuà a: Minerva pensativa (1982), Els ulls de cadascú (1983) i Objectiu Heidelberg (1986). També és autor del llibre de memòries Soldat en temps de pau (2001). L’any 1999 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. L’any 2008 publicà Al vol , el seu primer llibre de poesia.

Col·laboració: 
AMS / CAN / ICG

Llegir més...