OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Manuel de Torres Martínez

Economia
economia econ
Economista.
La Unión, Múrcia, 1903 — Almoradí, Baix Segura, 1960

Llicenciat en dret per la Universitat de València, es doctorà a la de Bolonya, on rebé el mestratge de Luigi Einaudi. Milità a la Dreta Regional Valenciana i a FET y de las JONS. Aviat s’interessà per l’escola d’economia escandinava (Wicksell, Lindahl, Ohlin) i pel keynesianisme (Teoría general del multiplicador, 1944). Dedicat a la docència, fou professor i catedràtic (1942) de la Universitat de València (d’economia política i finances públiques) i promotor de la facultat de ciències econòmiques, socials i polítiques de Madrid (1944), de la qual fou nomenat catedràtic de teoria econòmica (1945) i degà. Ocupà diversos càrrecs en institucions públiques i intentà una certa racionalització de la política econòmica de l’Estat espanyol. Participà, per exemple, en els equips que elaboraren la comptabilització nacional i les taules input-output de l’economia espanyola (1954); és autor de Relaciones estructurales y desarrollo económico. Las tablas input-output como instrumento para la programación económica de España (1960). Atret en una primera època pel nacionalisme econòmic, s’inclinà gradualment cap al neoliberalisme i el neocapitalisme (Juicio de la actual política económica española, 1956; Teoría y práctica de la política económica, 1958). La seva anàlisi de l’estructura econòmica d’Espanya —El problema triguero y otras cuestiones de la economía española (en col·laboració amb Higinio París) (1950), Proyecto de desarrollo de la región mediterránea. España (1959)—, des d’una perspectiva valenciana, el féu mostrar-se partidari de l’expansió agrària. Col·laborà a Anales de Economía, Revista de Economía Política, Agricultura i Información Comercial Española.

Col·laboració: 
CMC

Llegir més...