i Tomàs Vicent Tosca i Mascó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Tomàs Vicent Tosca i Mascó

Filosofia
filosofia filos i història de la ciència hist ciènc
Científic i filòsof.
València, 1651 — València, 1723

Fill del metge i catedràtic de la facultat de València Calixt Tosca. Es graduà en arts i teologia a València. El 1678 ingressà a la congregació de Sant Felip Neri. El matemàtic i músic Fèlix Falcó de Belaochaga, que, juntament amb Josep Saragossà, havia aconseguit d’introduir temes científics en les tertúlies literàries valencianes, l’animà a estudiar ciències matemàtiques. Tosca assistí a les esmentades tertúlies i arribà a ésser un dels principals membres de la que amb caràcter d’Acadèmia Matemàtica funcionava cap a l’any 1687 a casa de Baltasar Íñigo; en aquesta, a més de tractar de temes matemàtics, físics i astronòmics, foren realitzades diverses experiències (construcció i utilització de microscopis i telescopis, observació del moviment de projectils i altres). El secretari de l’Acadèmia era J.B.Coratjà. Fins el 1680 sembla que escriví una gran part de la seva obra científica: la seva personalitat, juntament amb la dels seus amics Íñigo i Coratjà, estigué molt lligada al procés d’introducció al País Valencià de la ciència moderna. Essencialment pedagog, ensenyà, amb tot, privadament a casa seva i no a la universitat fins a l’esclat de la guerra de Successió. Acabada aquesta, ocupà des del 1717 fins al 1720 el càrrec de vicerector de la Universitat de València. Les seves obres més importants són el Compendio matemático (1707-15, 1727-57), en nou volums, i el Compendium philosophicum (1721). La primera suposà un esforç extraordinari per a fer assequibles els nous coneixements en matemàtiques, en astronomia i, sobretot, en física, que presentà com una disciplina positiva fonamentada en l’experiència i formulada en llenguatge matemàtic, fet nou, puix que sempre era tractada com a formant part de la filosofia. La segona era un intent seriós per a renovar el discurs filosòfic, mitjançant la incorporació dels moderns corrents científics i filosòfics des d’un punt de vista eclèctic, empirista i antiscolàstic, amb un cert fons d’escepticisme. Dibuixant i arquitecte, féu un detallat pla de la ciutat de València, que fou gravat i reproduït, i projectà l’antiga casa de les Comèdies, la façana del portal de la Real (desaparegudes) i la façana de l’església de Sant Felip Neri.

Col·laboració: 
VNB

Llegir més...