Debutà a 20 anys actuant en cafès concert i revistes teatrals de gran ressò popular. La seva carrera al cinema (1937-67) fou un pàl·lid reflex de la teatral. Participà en molts films l’únic interès dels quals foren les seves genials pallassades. Tanmateix hom pot destacar, entre altres, Napoli milionaria (1950) d’E. De Filippo, Guardie e ladri (1951) de Steno i Monicelli, La mandragola (1965) d’A.Lattuada i Uccellacci e Uccellini (1966) de P.P.Pasolini.