El sector septentrional és accidentat pels vessants meridionals de la serra d’El Caballón (765 m alt., al límit amb la Foia de Bunyol) mentre que el meridional és a la confluència del Xúquer (que travessa el terme de NW a SE) amb el riu d’Escalona. Aquest sector, on el Xúquer passa molt engorjat, ha estat aprofitat per a la construcció del pantà de Tous, el qual ha comportat que el poble de Tous fos enderrocat (només en resta l’església, que conservà fins al principi del s. XX un retaule de Bartolomé Bermejo, actualment a la National Gallery de Londres) i la població traslladada en 1971-72 a un nou poble, creat a la partida de la Garrofera, antic enclavament del terme d’Alzira situat a ponent d’Alberic, que ha comportat un bescanvi de territori entre els municipis de Tous i d’Alzira. El caràcter muntanyós del territori ha estat causa d’una tradicional pobresa agrícola, amb oliveres (260 ha) i garrofers al secà (220 ha). Foren activitats importants l’espart i el carbó vegetal i la dels traginers. Desaparegudes, la població suportà un fort corrent emigratori des del començament de segle, que la construcció del pantà i el nou emplaçament han deturat (molts touencs han retornat al poble); la població activa es dedica a l’agricultura (38 %), mentre per sota resten els serveis (27 %) i la petita indústria o tallers (22 %). L’antiga vila (1 119 h agl [2006], touencs ; 64m alt.) era a l’esquerra del Xúquer, aigua amunt de la confluència amb el riu d’Escalona, prop d’un turó on s’aixequen les restes de l’antic castell de Tous , d’origen islàmic. Fou lloc de moriscs (210 focs el 1609 amb Terrabona, actual despoblat) i centre de la fillola de Tous . L’església parroquial (Sant Miquel) és obra de la fi del s. XVIII. La població fou centre de la baronia de Tous. Dins el municipi hi ha, a més, els despoblats de Miserere d’Escalona i d'Escalona, i hi té origen la séquia d’ Escalona.
Paisatge de la Ribera Alta, amb Tous en primer terme
© Fototeca.cat