Antonio Tovar Llorente

(Valladolid, 17 de maig de 1911 — Madrid, 14 de desembre de 1985)

Filòleg i lingüista castellà.

Catedràtic de llatí a la Universitat de Salamanca, d’on fou rector (1951-56), professor de la Universitat de Tübingen (1967), professor invitat a diverses universitats americanes i membre de l’Academia Española (1967), és autor d’estudis i traduccions sobre autors grecollatins ( Gramática histórica latina: Sintaxis , 1946; Vida de Sócrates , 1947; Aristóteles Retórica , 1953), sobre temes diversos de lingüística indoeuropea ( Sprachen und Inschriften, Studien zum Mykenischen, Lateinischen und Hispanokeltischen, 1973), preromana ( Estudios sobre las primitivas lenguas hispánicas , 1949; The Ancient Languages of Spain and Portugal , 1961), basca i ( La lengua vasca, 1950; El Euskera y sus parientes , 1959) i ameríndia ( Catálogo de las lenguas de América del Sur , 1961; Relatos y diálogos de los matacos , 1982).