i Transsilvània | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Transsilvània

Geografia històrica
Romania

Sumari de l’article

Regió del centre de Romania, formada per un altiplà encerclat pels Carpats Meridionals o Alps de Transsilvània, els Carpats Orientals i els Occidentals o Apunseni.

Morfològicament constitueix una depressió d’origen tectònic formada durant el Secundari, alhora que es formà la serralada carpàtica, en la qual s’han acumulat dipòsits terciaris afectats posteriorment per moviments que han originat una zona de turons al centre i plecs diapírics al S. Té una altitud mitjana d’uns 500 m, i s’inclina vers l’W i vers el N, on s’abaixa fins a 200 m, mentre que al S arriba a 1 000 m. És drenada per l’Olt, el Mureş i el Someş. És una de les regions més poblades, i juntament amb els romanesos s’hi establiren hongaresos i alemanys, sobretot al SE. Al límit de la regió, prop de les principals vies de pas transcarpàtiques, s’han desenvolupat diverses ciutats de més de 100000 h, com Cluj, que és el centre més important, Sibiu, Braşov i Tîrgu Mureş, entre d’altres. D’una rica economia agrícola, amb abundància de boscs i recursos minerals, hi ha conreus de vinya, bleda-rave, girasol i cereals. També hi ha jaciments de gas natural, sal i ferro, que han afavorit el desenvolupament d’una indústria força diversificada.

La història

Cor del regne daci, formà part de la província romana de la Dàcia, que fou evacuada al s III dC. A la primeria del s XI el rei Esteve I d’Hongria reuní les terres de Transsilvània en un comtat governat per un voivoda, però el seu relleu, accidentat, dificultà la integració política del país. A més, els hongaresos hi instal·laren colons de la seva raça, els szekler, i també s’hi establiren els saxons (Siebenbürgen Sachsen), que obtingueren una autonomia administrativa. La invasió mongol del 1241 frenà la magiarització del país i afavorí el desenvolupament de la població pagesa autòctona romanesa. La pressió turca obligà els voivodes a crear institucions fortes gairebé independents, però la noblesa hongaresa recorregué a la monarquia central per oposar-se a la pagesia romanesa, serva en gran part. Després de derrotar els turcs a Mohács (1526), Hongria es deslligà de la monarquia habsbúrgica, però Transsilvània, governada per prínceps hongaresos, es convertí en un principat autònom vassall del soldà (1541). En les lluites religioses del centre d’Europa, Transsilvània es declarà tolerant per a totes les religions menys per a l’ortodoxa, que professaven la majoria dels pagesos romanesos, fet que excità més llur nacionalisme. Després d’un període en què Transsilvània basculà entre Turquia i l’Imperi, acabà reconeixent la sobirania de l’emperador Leopold I, que, en canvi de confirmar els privilegis i llibertats dels transsilvans, cobrà un fort tribut i hi instal·là les seves tropes. L’arquebisbe Micu reclamà la igualtat de drets per a les quatre comunitats de Transsilvània: magiars, saxons, szekler i romanesos. El moviment revolucionari del 1848 fou, a Transsilvània, un moviment d’alliberament, que fou reprimit. El 1867 fou annexada al regne d’Hongria, que imposà una dura magiarització al país. Però de mica en mica el nacionalisme romanès es tornà més actiu i prengué força entre els intel·lectuals i les classes mitjanes, que preconitzaren la unió de Transsilvània al jove regne de Romania. L’estiu de 1916 Romania entrà a la guerra amb els aliats, en canvi de l’annexió de Transsilvània, tal com votaren els mateixos romanesos de Transsilvània a l’assemblea d’Alba Iulia (1918) i confirmà el tractat de Trianon (1920). L’arbitratge de Viena (1940) concedí a Hongria la part septentrional de Transsilvània, part que recuperà Romania en acabar la Segona Guerra Mundial. Les autoritats romaneses emprengueren tot seguit diverses mesures per a romanesitzar el grup ètnic magiar, minoritari, la qual cosa ha provocat greus tensions polítiques entre Hongria i Romania.

Col·laboració: 
TMT

Llegir més...