OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Transvaal

Geografia històrica
República de Sud-àfrica

Sumari de l’article

Regió històrica del NE de Sud-àfrica.

La geografia

Limitava amb els territoris que actualment formen els estats d’Eswatini (SE), Moçambic (E), Zimbàbue (N) i Botswana (W). Amb una superfície d’uns 262.499 km2, la dècada de 1990 tenia uns nou milions d’habitants. La capital era Pretòria, però Johannesburg ha estat tradicionalment el nucli principal. El territori consta d’un altiplà travessat per sistemes muntanyosos de SW a NE, amb altituds de 1.200 m a 1.800 m, solcats pels nombrosos afluents del Limpopo, la frontera septentrional, i el Vaal, afluent de l’Orange, que n’és el límit sud. El clima és subtropical àrid. Més de la meitat de la població és bantú. La riquesa minera ha marcat la història del Transvaal, especialment els jaciments d’or i diamants, els més importants del món (Premier, Witwatersrand, Klerksdorp, Pilgrim's Rest, Barberton, Pietersburg i Lichtenburg). També hi ha argent i platí (Lydenburg i Rustenburg) i hulla, coure, crom, cobalt, tungstè, ferro i urani.

La història

Habitat el Transvaal per diverses tribus africanes, la presència europea no començà a ésser-hi fixa fins el 1818, que uns aventurers i mestissos s’instal·laren al Marico Valley, seguits, poc després, per uns missioners, per unes tribus foragitades de Zululàndia i, més tard, per la migració dels bòers del Cap (1835-37) i de Natal (des del 1843). Els colons provinents del Cap, dirigits per A.H. Potgieter, s’instal·laren al N del territori, i els que procedien de Natal, guiats per A.W. Pretorius, s’establiren al SE. El 1852 tots dos grups arribaren a un acord respecte a les negociacions dutes a terme entre Pretorius i la Gran Bretanya (Sand River Convention), que suposaven el reconeixement de facto per part d’aquesta de la independència del Transvaal. El 1857 hom proclamà la República Sud-africana, que fou presidida pel fill de Pretorius, M.W. Pretorius. Els bòers de Lydenburg i d’Utrecht, aplegats des del 1858, s’uniren a la República (1860). Mentrestant, M.W. Pretorius també havia esdevingut president de l’estat lliure d’Orange (1859-63), amb el suport del general S.J.P. Krüger, que guanyà la guerra civil (1861-64) causada pels adversaris de la confederació amb Orange. Aquesta, però, fracassà i Pretorius només retingué la presidència del Transvaal. L’any 1867 hom descobrí diamants a Orange i al riu de Vaal i, en 1868-69, or a Lydenburg, i això feu que la Gran Bretanya s’annexés l’àrea diamantífera. Pretorius, que no ho pogué impedir, dimití (1871). Succeït per T.F. Burgers (1872-77), el 1877 els britànics s’annexaren la república. Dirigida per Shepstone —l’agent britànic que n'assolí l’annexió—, el 1880 hom s’alçà i proclamà novament la República, que fou governada per un triumvirat (1881-83). Més tard, Krüger n’esdevingué el president (1883-1900); pressionat per la Gran Bretanya per tal que hom fes una federació de territoris sud-africans que depengués de Londres, s’hi oposà, amb el suport d’Alemanya. Les tensions menaren a una guerra del Transvaal i d’Orange amb els britànics (1899-1902), que culminà amb la conversió de totes dues repúbliques en colònies de la Gran Bretanya. En 1907-10, però, el Transvaal fou presidit pel general bòer L. Botha, i el 1910 s’integrà a la Unió Sud-africana (República de Sud-àfrica), de la qual fou una de les quatre províncies fins el 1993, que amb l’aprovació de la nova divisió territorial deixà d’existir com a entitat administrativa. Des del 1973 hom havia establert al Transvaal diversos bantustans (Venda, Gazankulu, Ka Ngwane, KwaNdebele, Lebowa i part de Bophuthatswana), suprimits amb l’abolició del l’apartheid.

Col·laboració: 
MVC

Llegir més...