Pertany al grup d’intel·lectuals russos que fomentaren el sentit autòcton de la cultura russa. Utilitzà la poesia per a confirmar les seves teories poètiques. Defensor i impulsor del vers tònic enfront del sil·làbic, del qual mostrà la millor adequació a la poesia russa: Novyj i kratkij sposob k složeniju rossijskikh stikhov (‘Nou i breu procediment per a la composició de versos russos’, 1735). Fou traductor i adaptador de coneguts autors estrangers.