i Trento | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Trento

Nom alemany deTrient (de)
Ciutat
Itàlia
Nom alemany deTrient (de)
Capital del Trentino-Alto Adige i de la província homònima, al Trentino, Itàlia.
Població: 
116.298 h
[est. 2011]

Situada a la vall del riu Adige, a una alçada de 192 m, gaudeix d’un clima benigne. La part vella de la ciutat, construïda entorn de la catedral, és en un revolt del riu, i hi són abundants les cases nobles i els palaus. Modernament, la ciutat nova s’ha estès cap a l’E en barris perifèrics situats en les petites elevacions que envolten la ciutat, i també cap a la banda dreta del riu, al peu del Dos. Trento, antiga construcció romana i més tard fortí austríac. És un important nucli de comunicacions, i hi ha indústria de mobles, metal·lúrgica i tèxtil (cotó). És seu arquebisbal. Conquerida pels romans el 222 aC, amb el nom de Tridentum, fou una colònia romana i una important base militar, i rebé el dret de ciutadania romana el 49 aC. Seu d’un bisbat des del s. IV, fou ocupada pels ostrogots al s. V, i poc després pels longobards, que hi crearen un ducat. Fou saquejada moltes vegades i finalment, sota els carolingis, retrobà la pau i esdevingué capital d’una marca. S'uní al regne de Germània el 952, i fou posada sota la sobirania del seus bisbes del 1004 al 1801. El 1407 els tridentins obtingueren en una revolta el reconeixement dels drets comunals. Fou embellida, i tingué una forta empenta econòmica gràcies al bisbe Bernardo Clesio (1514-38). Gràcies a la seva situació de terra italiana sotmesa a l’emperador, fou escollida com a seu del famós concili de Trento, del 1545 al 1563. Napoleó I la féu centre del departament de l’Alto Adige (1810-13), i després fou unida a Àustria (1814-15), a la qual pertangué, a desgrat de la revolució del 1848, fins el 1918, que s’uní a Itàlia. Conserva restes de muralles i altres edificis romans, i també de la muralla medieval (primera meitat del s. XIII). La catedral és d’estil llombard, romanicogòtica, començada al s. XII i refeta diverses vegades fins al s. XVI, data del Campanile. El Castello del Buon Consiglio és una àmplia construcció, formada per una part antiga (s. XIII), ampliada al s. XV, una part del s. XVI, amb abundants frescs, i un darrer afegit del segle XVII, construït per a unir les dues parts anteriors. Caserna durant l’època austríaca, actualment és seu del Museo Nazionale i del Museo del Risorgimento. Són abundosos els palaus (s. XVI i XVII), i algunes cases ofereixen frescs a la façana. Hi ha també monuments barrocs, com ara l’església de San Francesco Saverio. Cal esmentar també els monuments a Dante (1896) i a Cesare Battisti (1935). És notable la Biblioteca Comunale i l’Archivio Storico annex.

Col·laboració: 
GSch / APl
Llegir més...