Situació i presentació
El terme municipal de Tarrés, de 13,08 km2, s’estén a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb la Conca de Barberà. Limita amb el terme de la Conca de Barberà de Vimbodí al SE, i amb els garriguencs de Fulleda al N i Vinaixa a l’W. El poble de Tarrés és l’únic nucli de població del terme.
El territori d’aquest municipi és accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Tallat (tossal de Ràfols al NW, 659 m; la serra de Vilobí, a llevant, 675 m). Es troba a la divisòria d’aigües entre el Segre —al sector septentrional hi ha la capçalera de la vall dels Cortals que rep a més les aigües del barranc de les Comes de Montgrat, que també neix dins del municipi— i el Francolí, on aboca les seves aigües el barranc de Torrelles, situat al S del terme. La zona forestal del NE forma part dels boscos del Pla Gran, que davallen fins a prop de l’Espluga de Francolí.
Pel sector meridional passa la carretera N-240 de Tarragona a Lleida, de la qual surt la carretera local que passa primer pel nucli de Tarrés i continua vers el N per Fulleda i l’Espluga Calba fins a les Borges Blanques. Paral·lelament a la carretera estatal passa l’autopista A-2. La línia del ferrocarril de Tarragona a Lleida travessa el túnel dit el Forat de Tarrés, que acaba al veí municipi de Vinaixa; és el més llarg d’aquesta línia, fet el 1864. El ferrocarril, tanmateix, no té estació al poble; la més pròxima és a Vimbodí (Conca de Barberà). El terme també és travessat pel tren d’alta velocitat Lleida-Barcelona.
La població i l’economia
La població ha estat sempre escassa. El 1365 s’hi censaren 18 focs, els mateixos que el 1553. Al segle XVIII havia augmentat de 79 h el 1718 a 162 h el 1787 i l’increment continuà de manera discreta durant el segle següent: 135 h el 1830, 157 h el 1842, 366 h el 1857, 379 h el 1860 i 323 h el 1887, any en què va iniciar-se la minva continuada de la població fins als nostres dies, bé que amb petites oscil·lacions: 361 h el 1900; 275 h el 1936, que ja havien baixat a 243 h un cop acabada la guerra civil: 229 h el 1950, 224 h el 1960, 159 h el 1970, 107 h el 1981 i 101 h el 1991. D’ençà d’aquesta data la població experimenta un lleuger creixement: 116 h el 2001 i 116 h el 2005.
Pel que fa a l’economia, Tarrés és un municipi eminentment agrícola, on es conreen principalment ametllers, vinya (sota la denominació d’origen Costers del Segre), oliveres i cereals (ordi i blat). En la dècada del 1990 es desenvoluparen activitats agrícoles, que encara es mantenen; també s’hi fa cria de porcs. La facilitat de comunicacions afavoreix la funció de lloc d’estiueig i segona residència que ha adquirit el poble. El terme municipal no és inclòs dins l’àrea de regadiu del canal Segarra-Garrigues.
El poble de Tarrés
El poble de Tarrés s’alça a 578 m d’altitud, al centre del terme. El nucli antic, amb casals de pedra, de sòlids carreus, com Can Magre (1809), la casa del comú (antiga casa del cellerer de Poblet, amb un gran arc del segle XVII i arcs apuntats a l’interior), és dominat per les restes de l’antic castell de Tarrés. L’església parroquial de Santa Maria té una façana neoclàssica i un campanar de torre vuitavat amb pinacle al cim i nau barroca. Vora seu hi ha un edifici del 1779 amb façana porxada i columnes jòniques que havia estat l’hostal i actualment és la residència d’una comunitat seglar, amb la capella de la Mare de Déu del Pessebre. Aquesta comunitat col·laborà activament en el condicionament de la població i al final de la dècada del 1970 inicià la restauració de l’ermita de la Santa Creu que es troba als afores de Tarrés, a la sortida de la carretera estatal de Tarragona a Lleida.
La festa major se celebra per l’Assumpció, el 15 d’agost, amb sopar col·lectiu a la plaça de l’Església, cercavila, competicions esportives i balls populars. El 15 de maig, coincidint amb la festivitat de Sant Isidre, també s’hi fa festa major. Durant el mes d’agost es realitzen diverses activitats dins el programa anomenat Estiu Cultural. El segon diumenge de setembre, des del 1977, té lloc un aplec a l’ermita de la Santa Creu; és tradicional la degustació d’orelletes i vi ranci.
La història
El 1149 el lloc rebé carta de poblament de Ramon Berenguer IV: el comte donava a Ramon de Boixadors i a la seva muller Ermessenda els territoris in loco qui vocatur Terrers, entre la Mata de Senan fins a la Portella, el Francolí i el riu de Millars fins a Vilanova de Prades, Vinaixa i l’Espluga Calba. Malgrat la condició feta als repobladors d’aixecar una fortalesa, sembla que en el lloc hi havia ja ipso castro. Passà dels Boixadors a Berenguer de Santmartí i d’aquest (1245) al monestir de Poblet (l’abat Arnau d’Oliola comprà el 1270 per 300 morabatins a Dalmau d’Alentorn uns drets que tenia sobre Tarrés). La plena jurisdicció, amb el mer i mixt imperi, l’adquirí el monestir el 1367 (confirmada el 1392). De la pedrera que hi havia entre Fulleda i Tarrés s’extragué part del material per a bastir el Palau del Rei Martí de Poblet, on treballaren picapedrers de Tarrés i de Fulleda. La senyoria s’extingí a la fi de l’Antic Règim.