És travessat pel riu de Xeraco o rambla de la Vaca. Fisiogràficament és format per dos sectors: l’occidental, a la vall del riu, accidentat per les serres esmentades al vessant N, i pels contraforts septentrionals del Mondúber, al S; i l’oriental, format pel pla al·luvial del riu, en part pantanós, que s’uneix imperceptiblement amb els plans deltaics del Xúquer (al N) i del riu d’Alcoi (al S). La costa és baixa i arenosa. L’àrea no conreada cobreix un 40% del total, amb 960 ha de pinedes i 1 040 ha de matollar. Els conreus ocupen el fons de la vall i la façana costanera, que es presenta com un pla obert; el secà, molt reduït, ocupa 550 ha dels vessants en bancals de garrofers, ametllers i oliveres. El regadiu s’estén a més de 2 000 ha (800 ha d’aigua afluent i 1 300 amb aigua de pous, que han anat ampliant-se els darrers decennis). L’arròs i el taronger són els conreus bàsics; el primer, al pla al·luvial costaner (450 ha), reduït sensiblement els darrers anys per dessecació de la marjal, convertida en terreny d’arbres fruiters i hortalisses; el taronger ocupa la vall i arriba a les 950 ha. La indústria és una activitat recent, en desenvolupament, centrada en els magatzems de comercialització de la fruita i en la indústria de la fusta; aquesta darrera, originada per la confecció de caixes de fusta per a l’exportació de la taronja en petits tallers, ha derivat en una indústria de mobles que ha esdevingut una de les més importants del País Valencià, amb l’especialització de mobles escolars i metàl·lics. El 38% de la població activa treballa a la indústria i a la construcció, mentre que només el 25% ho fa en el sector primari i la resta en el sector de serveis. La ciutat (17 988 h agl [2006], valletans o vallers; 17 m alt.), capital de la Valldigna (històricament el centre fou Simat), és a la vall del riu de Xeraco, al peu de la serra de Corbera. Té estació del ferrocarril de València a Gandia i ha desaparegut l’antic ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Gandia. Passa prop del nucli l’autopista de València a Gandia. L’església parroquial de Sant Pere havia estat sufragània de la del Ràfol d’Alfàndec fins el 1535, que fou erigida en parròquia. Lloc de moriscs (400 focs el 1609) de la fillola de la Vall d’Alfàndec, hagué d’ésser repoblat després de l’expulsió. La carta de poblament fou atorgada el mateix 1609 per l’abat del monestir de Valldigna, que tingué sempre la jurisdicció del lloc. El 1916 rebé el títol de ciutat. El municipi comprèn, a més, els despoblats d’ Ombria, el Ràfol d’Alfàndec, Massalali i l’ Alcudiola d’Alfàndec, i les partides i caseries de l’ Abelló, el Terme, la Marina, el Golf i el Vergeret.
Vista aèria de Tavernes de la Valldigna
© Fototeca.cat