Pionera de la llarga distància. Fou la primera nedadora de l'estat espanyol que travessà l’estret de Gibraltar (1957). Més tard travessà el canal de la Mànega en ambdós sentits, d’Anglaterra a França (1958) i de França a Anglaterra (1961), i fou la primera dona al món que ho aconseguí. També fou la primera dona que feu la travessia Concordia-Colón (Argentina-Uruguai), el 1963. El 1969 nedà des de Menorca fins a Mallorca en 21 h i 10 min, i creuà el llac Ness en 16 h i 13 min. El 1965 intentà la travessia Cap de la Nau-Eivissa, però abandonà pels forts corrents quan ja arribava, després de 55 h. Establí els rècords en les travessies argentines de Santa Fe-Coronda (1962: 8 h 20’) i Santa Fe-Rosario (1963: 27 h 45’). Fou la primera persona a fer la de Concordia-Colón (entre l’Argentina i l’Uruguai, 1963: 25 h 20’). El 1970 entrà en l’International Marathon Swimming Hall of Fame. Forma part de The Channel Swimming Association, que atorga el premi Montserrat Tresserras Shield als relleus masculins (sis nedadors) que creuen el canal de la Mànega, i de les federacions britànica i irlandesa de llarga distància. Publicà Nedant l’Estret. Els seus orígens i la seva història (2008) i protagonitzà el llibre Montserrat Tresserras, la guanyadora del canal (1959). Exercí d’observadora oficial en molts intents de travessar nedant el canal de la Mànega i l’estret de Gibraltar. Guanyà nombrosos premis, medalles i condecoracions, com la creu de plata de l’Orde del Mèrit Civil i el Reial Orde del Mèrit Esportiu (2011).