i Josep Triadó i Mayol | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Triadó i Mayol

Disseny i arts gràfiques    Pintura
Exlibris de Josep Triadó i Mayol
© Fototeca.cat
dibuix dib i pintura pint
Dibuixant, exlibrista i pintor.
Barcelona, 1870 — Barcelona, 1929

Cursà estudis a Llotja. Amplià estudis, becat, a Madrid (1890-91). Els anys noranta es dedicà a la pintura i participà en les Exposicions Internacionals de Belles Arts de Barcelona (1894, 1896 i 1898), amb obres de caràcter simbolista, com La Mort, i paisatges lírics, poètics, boirosos, semblants als de Vancells. Els anys 1897-98 es familiaritzà amb l’art industrial d’arrels angleses introduït a Catalunya per A.de Riquer, que li ensenyà gravat. Es dedicà cada vegada més al dibuix i el 1902 en guanyà la plaça de professor a Llotja, on romangué fins a la mort. Les arts gràfiques esdevingueren el seu camp predilecte de treball. Decorà les revistes El Gato Negro (1898), Álbum Salón (1898-99), La Ilustración Artística (1898-1900), Hispania (1899-1902), Hojas Selectas, Mercurio, etc., i esdevingué un dels il·lustradors més importants del començament de segle. De la seva producció cal destacar Sonets d’uns i altres, Dafnis i Cloe, Amor i Psiquis, on començà la seva llarga col·laboració amb R.Miquel i Planes en el camp de la bibliofília, que durà fins a la fi de la seva vida (El purgatorio del bibliófilo, 1927). Dibuixà també cartells, anuncis, marques comercials, menús, cartes, diplomes, etc., i excel·lí en l’exlibris. D’aquests en feu 275, els primers dels quals reuní en el Primer llibre d’ex-libris d’en Triadó, una de les curiositats de la bibliofília modernista. Fou director de la Revista Ibèrica d’Ex-libris (1903-06) i de la Revista Gràfica. Organitzà el 1906 l’Exposició Bibliogràfica de la Llengua Catalana, col·laborà en l'Anuario de las Artes Decorativas i realitzà projectes de relligadures, tapissos, xemeneies i plafons murals, com el tríptic Les corts de Montsó de la Sala de Sant Jordi de la Generalitat. Artista eclèctic i dibuixant d’una gran correcció, després d’un sòlid aprenentatge acadèmic assimilà un Modernisme poc exagerat, assossegat, sobretot en el vessant neogoticista. Passà naturalment, a través d’unes composicions simètriques, equilibrades i una gamma cromàtica molt harmoniosa, al Noucentisme, del qual és un dels representants més importants en les arts del llibre.

Col·laboració: 
ETB
Llegir més...