Llicenciat (1964) i doctorat (1972) per la Universitat de Barcelona, en 1974-85 fou catedràtic de matemàtica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, de la qual també fou catedràtic en 1985-1989. En aquesta universitat fou, a més, subdirector de la ETSAB, vicedegà de la Facultat d’Informàtica i vicerector d’ordenació acadèmica (1980-1982) i d’extensió universitària (1982-1983). Del 1989 al 2006 fou catedràtic de computació i intel·ligència artificial a la Universitat Politècnica de Madrid. President del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) del 1984 al 1988, fou director general de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (1989-95), secretari general del Pla Nacional de R+D (1995-96) i primer director de l’Escola d’Arquitectura de Sabadell.
Autor de nombroses publicacions, ha estat un dels pioners i capdavanters a l’Estat espanyol dels espais mètrics generalitzats, teoria que ha unificat els conceptes mètrics de Maurice Fréchet, Karl Menger i Frigyes Riesz, i també de la lògica difusa, l’aportació a la qual li ha estat reconeguda amb diverses distincions, entre d'altres, el Pioneer Award de la European Society For Fuzzy Logic and Technologies (EUSFLAT, 1999), l’ingrés com a Fellow de la International Fuzzy System Association (IFSA) (1999) i el Fuzzy Systems Pioneer Award (2005). Ha rebut també l’orde al mèrit de la República Italiana (1986); la Gran Creu del Mèrit Aeronàutic de l’Estat espanyol (1991) i la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (2000).