OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

comtat de Trípoli

Geografia històrica
Líban
Antic estat llatí d’Orient creat pels croats, amb capital a Trípoli de Síria (Líban).

Comprenia, ultra la costa, la cadena libanesa fins a la sortida a la vall de l’Orontes. En fou el primer senyor Bertran de Sant Gèli (1109-12), fill del comte Ramon IV de Tolosa, un cop conquerida Trípoli i mort el seu contrincant Guillem II de Cerdanya. Poblat per llenguadocians i provençals, fou el centre principal del comerç (teixits, seda, pells de camell i vidre) amb Occident. Bertran es posà sota la sobirania de Jerusalem; el seu fill Ponç (1112-37) reconegué la del príncep d’Antioquia Boemond II. Durant el govern de Ramon II (1137-52), perduda Rafanea (1137), començaren les incursions àrabs, i per tal de contrarestar-les calgué constituir un domini d’hospitalers al Krak dels Cavallers (Qala't al-Ḥusn), entre Tartus i Homs (1142), i un altre de templers. En morir Ramon III (1152-87) sense descendència, la senyoria passà al fadristern de la casa d’Antioquia Boemond IV d’Antioquia (1187-1233) el qual, conquerida Antioquia (1201), es nomenà comte de Trípoli i príncep d’Antioquia. Perdut el principat (1268), Boemond VI d’Antioquia es refugià a Trípoli. L’oposició de la població reconegué la seva filla Llúcia com a successora del seu germà Boemond VII d’Antioquia, i les lluites internes facilitaren l’ocupació de Trípoli per part de Qalāwūn al-Alfī (1289). El títol passà a la corona de Xipre.

Col·laboració: 
MCo / JTR

Llegir més...