i Rafael Tristany i Parera | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Rafael Tristany i Parera

marquès de Casa Tristany
Història
marquès de Casa Tristany
Rafael Tristany i Parera
© Fototeca.cat
història hist
Guerriller carlí.
Ardèvol, Solsonès, 1814 — Lorda, Gascunya, 1899

Nebot de Benet Tristany. A dinou anys s’incorporà als rengles carlins. Durant la primera guerra Carlina participà en un gran nombre de combats, com els del Bruc, Calaf, Tona, l’assalt a Solsona i d’altres, i assolí el grau de tinent coronel. Fou ferit al combat de Biosca (abril del 1840) i, acabada la guerra, restà amagat —probablement convalescent—. Lluità novament a la segona guerra Carlina i arribà a comandar una brigada de 3 000 homes, amb el grau de brigadier (1849); prengué Berga i Sallent, féu presonera la guarnició d’Igualada, rendí el fort de Prades i a Avinyó, juntament amb Cabrera, derrotà i féu presoner el brigadier Manzano i 700 isabelins (novembre del 1848); entrà per sorpresa a Cardona i lliurà el combat de Pinós. Però, perduda la guerra, hagué d’exiliar-se a França (maig del 1849). Al juliol del 1855 entrà novament a Catalunya i s’hi mantingué prop d’un any amb un escamot de 200 homes. El 1861 oferí els seus serveis a Francesc II de Nàpols, a favor del qual lluità; caigué presoner i fou deportat a França. Al maig del 1872 tornà a entrar al Principat, en esclatar la tercera guerra Carlina, i fou comandant general de Catalunya. Vencé en diversos combats, obligà les guarnicions de Sant Feliu de Pallerols, Sant Hilari Sacalm, Taradell i Salelles a rendir-se; derrotà els voluntaris de la llibertat a la Llacuna i desféu a Sanaüja una columna de la guàrdia civil. Quan l’infant Alfons de Borbó prengué el comandament general de Catalunya (1873), fou nomenat comandant general de les províncies de Lleida i Tarragona i obtingué victòries a la Pobla de Segur, Gerri de la Sal, on obtingué la rendició de la guarnició, i altre cop a Sanaüja, on féu presoner un esquadró de llancers de Calatrava i més de cent voluntaris. Participà en l’assalt i la presa d’Igualada, en la victòria de Casserres i derrotà el coronel Maturana —que morí en el combat— i féu 300 presoners. El 1874 assaltà Vic, prengué Manresa i el Vendrell, i quan Alfons de Borbó passà al centre, esdevingué cap dels carlins de Catalunya, amb 12 000 infants i 500 cavalls. Al març del 1875 passà al nord de la Península com a cap de la casa militar del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó i assistí al setge de Getaria. Fou nomenat capità general de Catalunya (1875) en un darrer intent de reviscolar-hi la causa carlina, però la guerra ja era perduda. Poc després passà a Lorda, on s’establí. Les seves restes foren traslladades a Ardèvol el 1913. Com a militar, es distingí pel seu humanitarisme. Heretà del seu pare, Joan Tristany, el títol de baró d’Altet; Carles Lluís de Borbó li atorgà el de comte d’Avinyó, i Carles Maria dels Dolors de Borbó el de marquès de Casa Tristany.

Col·laboració: 
EdV

Llegir més...