Príncep Trubeckoj. Professor de lingüística general a Moscou (1915-18) i, des del 1922, a Viena, després de curts períodes d’ensenyament a Rostov i Sofia. Des de Viena participà activament en les tasques del Cercle Lingüístic de Praga, on esdevingué una de les figures capdavanteres de la fonologia. En col·laboració amb Jakobson i Karcevski, redactà les tesis, bàsiques per a la fonologia, presentades al Primer Congrés de Lingüistes de la Haia, el 1928. És fonamental el seu llibre Grundzüge der Phonologie (‘Principis de la fonologia’), publicat pòstumament el 1939. Treballà, especialment, en el camp de l’eslavística i les llengües caucàsiques: Polabische Studien (‘Estudis polàbics’, 1929), Altkirchenslavische Grammatik (‘Gramàtica de l’antic eslau’, 1954).
Era fill del filòsof i polític príncep Sergej Nikolajevič Trubeckoj (Akhtyrka, 1862 - Moscou, 1905).