Llicenciat en ciències naturals (1945) i doctorat a Madrid, col·laborà amb M. Crusafont en les tasques del Museu de Paleontologia de Sabadell i l’any 1961 es traslladà a la Universitat d’Oviedo, on el 1964 esdevingué catedràtic de paleontologia i, el 1987, professor emèrit. Durant la seva estada a Catalunya treballà en estudis descriptius sobre mamífers fòssils, entre els quals destaquen les monografies El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès (1956, amb M. Crusafont i J.F. de Villalta) i A biometric study of the evolution of fissiped Carnivors (1956, amb Crusafont). Aquesta darrera publicació tingué ressò mundial en presentar gràficament l’evolució contínua de la geometria dental dels carnívors. Contribuí en l’organització de cursets de paleontologia a Sabadell, entre el 1952 i el 1958, i en d’altres reunions internacionals. A Oviedo dedicà la seva activitat investigadora vers la paleontologia del Paleozoic. Hi creà un laboratori i un equip nombrós de paleontòlegs. Publicà més de dos cents treballs científics, articles de divulgació i alguna traducció, com El grup zoològic humà, de P. Teilhard de Chardin. Membre fundador de la Sociedad Geológica de España i la Sociedad Española de Paleontología (de la qual fou president fins el 1988), fou membre de l’Associació Internacional de Paleontologia i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales.
Jaume Truyols i Santoja
© Nacho Orejas
Paleontòleg.