Fou elegit diputat a l’Assemblea Francesa (1956-59) i fundà el partit socialdemòcrata (1956), de signe conservador i profrancès. Nomenat primer ministre del govern autònom (1958-60), esdevingué president de Madagascar el 1960, càrrec per al qual fou reelegit el 1965 i el 1972. Menà una política obertament prooccidental i antimarxista, i fou considerat un dels col·laboracionistes més significats del neocolonialisme francès. Fou derrocat, el 1972, per una revolta popular.