Gran viatger, esdevingué col·leccionista d’obres d’art antic. Publicà, entre altres obres, un Recueil d’antiquités (1752-57), pel qual hom l’ha considerat, erròniament, impulsor del neoclassicisme; tanmateix, segons ell, estimar les obres belles del passat és impregnar-se de llur gràcia i simplicitat, que calia adoptar en la imitació de la natura viva (Nouveaux sujets de peinture et sculpture, 1755), cosa que s’identificava, en realitat, amb l’art galant d’Antoine Watteau o François Boucher.
Fou també el traductor del Tirant lo Blanc al francès (1737).