La capital és San Miguel de Tucumán. Limita al N amb la província de Salta, a l’E amb la de Santiago del Estero i al S i a l’W amb la de Catamarca. A l’E hi ha la serralada de l’Aconquija, de la qual surten diverses ramificacions en direcció a l’E formades per materials metamòrfics i cristal·lins. La zona central és una plana recorreguda pel riu Sali, que rep els afluents provinents de les muntanyes de l’W. El clima és tropical molt humit, amb temperatures elevades. La vegetació també és de tipus tropical. Regió molt rica en la producció de canya de sucre, també s’hi conrea arròs, lli, tabac, fruites i productes d’horta. Hi ha poca ramaderia. El monoconreu de la canya de sucre hi ha portat una forta immigració, provinent de les províncies litorals, cosa que fa que sigui el territori més poblat de l’estat (43 h/km2 [1980]). La capital és San Miguel de Tucumán. Abans de l’arribada dels espanyols, el territori era poblat per una colla de petits nuclis tribals. Al s XVI hi arribaren dues onades de conquesta, la de Charcas i la de Xile; amb tot, restà vinculada a Charcas, amb un intens comerç de mules i cuirs (hi passava la ruta Buenos Aires-Potosí). El 1813 fou incorporada a les províncies del Riu de la Plata, i representà un dels nuclis centrífugs argentins, enfront de la preponderància de Buenos Aires.