Es caracteritza per la progressiva inserció de l’estil renaixentista en l’estil gòtic. La pintura fou dominada per la figura de Hans Holbein el Jove, gràcies a la influència del qual la iconografia religiosa deixà pas al retrat i a l’al·legoria. En escultura, les innovacions italianes i franceses anaren predominant lentament damunt el gòtic, especialment en les efígies funeràries. Però la major esplendor d’aquest estil és visible en l’arquitectura, representada per la capella del King's College de Cambridge, la de Saint George del castell de Windsor i la d’Enric VII a l’abadia de Westmister; el gòtic anglès tardà o estil perpendicular es prollongà en aquestes obres. En arquitectura civil hi ha una mescla de l’estil antic (gòtic) amb l’estil modern (Renaixement), i alguns dels seus edificis són disposats al voltant d’un pati, com els palaus renaixentistes italians.