La seva tesi doctoral fou una notable investigació històrica sobre les crisis industrials a Anglaterra (1894). Coneixedor de Marx, contribuí a la difusió de la teoria de la desproporcionalitat entre els diferents sectors productius, com a explicativa de les crisis del capitalisme. Aquesta teoria es desprenia de la seva crítica a l’exposició de les causes de les crisis feta per Marx, tal com Tugan l’entenia. Per tal de desenvolupar-la, utilitzà els esquemes de reproducció del segon volum d'El Capital i arribà a la conclusió que l’enderrocament del capitalisme no era una necessitat econòmica. Publicà diverses obres, algunes de les quals sobre el marxisme.