OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Tuïr

Nom oficial francès deThuir (fr)
Municipi
Catalunya del Nord
Nom oficial francès deThuir (fr)
La casa de la vila de Tuïr
© Fototeca.cat
Municipi del Rosselló, a la zona de la plana nestesa entre els Aspres (l’extrem occidental del terme és accidentat pels vessants dels darrers contraforts d’aquest massís) i el Riberal (el sector septentrional del terme és regat pel sistema de canalitzacions de la Tet a través del canal de Perpinyà i el canal de Tuïr, derivat del canal de Corbera).
Població: 
7.435 h
[2009]
Extensió: 
20 km2

De les 1 578 ha de conradís, la major part són dedicades a la vinya (1 079 ha, 685 de les quals són destinades a la producció de vi de qualitat superior). Hi ha 256 ha de fruiters (167 de presseguers, 85 d’albercoquers i 4 de pomeres), 91 ha d’hortalisses (46 d’escaroles, 19 de tomàquets, 16 d’enciams, 2 de julivert, 1 d’espàrrecs, 1 de llegums i 1 de fruits primerencs) i 1 ha de cereals. La ramaderia de bestiar oví (257 caps) complementa l’economia. L’activitat industrial, tradicionalment centrada en la terrisseria (poals) i en la fabricació de paper i botes, és dedicada, actualment, a la producció del vi aperitiu Byrrh, que disposa d’un dels cellers més grans del món. La vila (5 442 h agl [1982]; 100 m alt), una de les més importants del Rosselló, és al centre de la plana; conserva part de l’antic recinte emmurallat. L’església parroquial és del 1816; s’hi venera una imatge de plom de la Mare de Déu de la Victòria, del s XII, que la llegenda relaciona amb les lluites de Carlemany contra els musulmans. L’església de Sant Francesc és de l’antic convent caputxí fundat el 1589, suprimit el 1665 (fou annexat al de Tolosa i els seus membres enviats al de Barcelona) i destruït durant la Revolució Francesa (el 1872 s’hi instal·laren, encara, temporalment els missioners del Sagrat Cor de Maria expulsats de l’Estat espanyol). Era vila reial que obtingué l’organització municipal, el consolat, el 1283. Fou un important centre comercial fins a la fi del s XVIII. La vila fou ocupada del 21 de juny al 21 de setembre de 1793 per les tropes espanyoles del general Ricardos, el qual publicà des d’ací una proclama al poble francès. Dins el terme hi ha, a més, la capella de Sant Sebastià i el santuari de la Pietat, del s XV.

Col·laboració: 
MxC

Llegir més...