En la conferència de Casablanca, els aliats acordaren la reconquesta total del Magrib abans d’iniciar l’ocupació d’Itàlia. Mentre els nord-americans tractaven de separar les forces alemanyes del general Jürgen von Arnim, al nord, de les del general Erwin J. Rommel, al sud, aquest contraatacà, ocupà la ciutat de Gafsa i marxà sobre Tebesa, on s’havien replegat els nord-americans. Tot i això, les diferències entre Hitler i Rommel permeteren als britànics ocupar el sud de Tunísia. Per la seva banda, von Arnim refusà de rebre reforços donant per perdut el cap de pont tunisià. Els anglo-nord-americans iniciaren l’ofensiva final el 19 d’abril, i el 7 de maig ocuparen Tunis i Bizerta. Les últimes forces italianes es rendiren el 12 de maig. La campanya de Tunísia comportà la pèrdua, per part de l’Eix, d’uns 250.000 homes, i d’uns 70.000 en el bàndol aliat. Significà també l’inici del control de la Mediterrània per part dels aliats, que poc després iniciaren la invasió de Sicília.