Format a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, la seva vocació estigué determinada per les influències de la seva dona, la ceramista alemanya Anneliese Witt, i del grup Ibiza 59. Des d’uns inicis foscos i recarregats, la seva pintura evolucionà cap a una abstracció derivada de l’informalisme, en la qual es contraposen equilibradament els valors lírics i els compositius. L’espai, generalment blanc, s’articula en bandes que deixen veure breus notes de colors vius, que poden tenir un valor simbòlic de vida revoltada. Sobre una base d’una ferma estructura, el sentit de l’obra s’articula entorn de la sensibilitat i la delicada vibració del color, característiques directament atribuïbles, malgrat el caràcter abstracte, a les arrels eivissenques del pintor. Exposà a Eivissa, Alemanya, Barcelona (en destaca l’exposició del 1977 a la Galeria René Metras) i en altres galeries d’Europa i d’Amèrica. El 2020 el museu Es Baluard de Palma li dedicà una important retrospectiva. El 2001 rebé el premi Ramon Llull a les arts atorgat pel Govern de les Illes Balears. L’any 2007 publicà Un al·lot eivissenc a la Guerra Civil.