Sembla que la primitiva església fou edificada a l’actual emplaçament pels monjos del veí monestir de Sant Esteve de Banyoles, a la segona meitat del s X, per servir de parroquial als fidels residents entorn del monestir. És documentada des del 1017. L’actual edifici gòtic fou edificat entre el 1270 i el 1333; vers el 1290 dirigia les obres Pere Torroella de Fluvià. Entre el 1599 i el 1620 fou ampliada, a la part nord, amb una andana de capelles a manera de nau lateral; i amb una nova nau, al S, el 1864. Un incendi destruí el 1910 el retaule major, el cor del monestir, que hi havia estat traslladat, i l’orgue. Després del 1939 ha estat restaurada de la profanació del 1936, que destruí tot el que hi restava d’antic. En tenien cura els jurats de la vila, segons reconegué l’abat el 1413, però aquest es reservà la provisió del capellà major, del domer i del sagristà fins el 1753, que aquest dret passà al bisbe de Girona i a la corona. Ha donat nom a la plaça dels Turers i, abans, a un antic portal de la vila (1573).
Porta lateral i capçalera gòtica de Santa Maria dels Turers, a Banyoles
© Fototeca.cat