Estudià a Llotja (1954-60) i a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (1958-65). Treballà a l’estudi de F.Correa i A.Milà (1961-64) i fou fundador de l’Studio PER (1964), amb P.Bonet, C.Cirici i Lluís Clotet i Ballús . Col·laborà habitualment amb aquest fins el 1984. L’any 1987 s’associà amb C.Díaz. Alguns projectes en què ha pres part són l’ampliació de la facultat de medicina de Barcelona (1980, primer premi), el remodelatge del Palau de la Música Catalana (1982), la nova seu del Banc d’Espanya a Girona (1981-83) o les Caves Chandon a Sant Cugat Sesgarrigues (1987-90), i diversos projectes urbanístics (Del Liceu al Seminari, 1980-81; Àrea del Convent dels Àngels, 1983; l’avinguda de la Catedral, 1986, i Vila Olímpica de Barcelona, 1988-92). Durant la dècada del 1990 ha realitzat diversos edificis en col·laboració amb la promotora Núñez i Navarro. Es dedica també al disseny gràfic (disseny de les col·leccions de Tusquets Editors) i industrial (taula alada , cadires varius , etc). Concep el disseny com una tasca creativa i inserida dins del marc cultural corresponent. Ha rebut en diverses ocasions el Delta d’or del FAD. També conrea la pintura, representant paisatges urbans i interiors amb un llenguatge realista. Hi ha obra gràfica seva al Centre Georges Pompidou de París, al Museum of Modern Art de Nova York i a la New York World Gallery. Ha publicat les obres Más que discutible (1994), Todo es comparable (1998) i Dios lo ve (2000). L’any 1987 rebé la Creu de Sant Jordi i el 1997 fou guardonat amb la Medalla d’Or del mèrit en belles arts pel ministeri de cultura.
Cadira de braços Gaulino (1987), d' Òscar Tusquets i Guillèn
© Fototeca.cat
Arquitecte i dissenyador.