La publicació del seus escrits sobre teatre, quan era universitari a Oxford, He That Plays the King (‘Ell que fa el paper del rei’, 1950) representà un revulsiu pel teatre convencional de després de la Segona Guerra Mundial. Fou qui més ajudà la generació dels angry young men a través de les revistes on publicava les seves crítiques. Director literari del Teatre Nacional britànic, fou contrari a la censura, i ideà una de les comèdies eròtiques de més èxit dels anys setanta, Oh, Calcutta (1969).