efecte Tyndall

m
Química

Fenomen descobert per M. Faraday l’any 1857 en analitzar les propietats òptiques de dispersions col·loidals d’or, i estudiat per J. Tyndall l’any 1869, consistent en la dispersió de la llum quan un feix de raigs lluminosos travessa un col·loide.

Hom pot fer una anàlisi de la llum dispersada mitjançant dos mètodes: l’ús de l’ultramicroscopi, que permet l’observació de la llum difractada per un volum determinat de solució col·loidal en una direcció perpendicular a la del feix incident, i el compte de les partícules contingudes en l’esmentat volum, o bé per l’estudi i la mesura de la quantitat de llum difractada en diferents direccions, atesa la relació existent entre aquesta i la quantitat i la forma de les partícules.