Situació i presentació
El terme d’Ullastrell, d’una extensió de 7,22 km2 i situat a la part ponentina de la comarca, limita al N pel torrent de Gaià amb el municipi de Viladecavalls i pel Torrent Fondo amb una part de Terrassa; entremig de camps i muntanyes, a l’E amb Rubí i al S amb Castellbisbal; i a l’W amb Abrera (del Baix Llobregat). Per la banda d’Abrera, el terme es prolonga en una faixa de terra, fins a arribar a les aigües de la riera del Morral.
L’ondulació del terreny fa que les terres de conreu tinguin molts desnivells; els pendents, que arriben fins a les fondalades de la riera de Gaià, s’aprofiten per al conreu de la vinya i dels arbres fruiters.
La hidrografia és tributària del Llobregat per l’esquerra i es limita a uns quants torrents: el torrent del Cintet, que desemboca a la riera de Gaià; els torrents de Ca n'Ametller i de Salzes, que junts, al terme de Castellbisbal, formen la riera de Salzes; la riera de Can Barberà, etc.
El terme comprèn el poble d’Ullastrell, cap administratiu, i les urbanitzacions de Ca n'Amat, Can Palet i Can Cabassa. Pel seu municipi, però separada del nucli de població, passa la carretera local que porta de Terrassa a Martorell. Des d’aquesta, al peu mateix d’una muntanyeta anomenada turó de la Creu dels Tres Batlles (on coincideixen les partions d’Ullastrell amb Terrassa i amb Rubí), es construí (1893) una derivació de la carretera que, baixant per la serra de Ca n'Amat, va fins al poble, la qual es continuà (1927) cap a Santa Maria de Vilalba (agregat d’Abrera, conegut també pel Suro), fins a empalmar amb la carretera que, vorejant el Llobregat, va d’Olesa de Montserrat a Martorell.
La denominació d’Ullastrello surt ja en un pergamí de l’any 1205, i és la mateixa que es troba en la documentació medieval guardada en algunes cases pairals del terme. D’aquest nom es deriva el nom actual i oficial de la població, Ullastrell, tot i que alguna vegada també s’ha emprat la grafia Ustrell, contracció popular del nom autèntic.
La jurisdicció del terme havia estat dels marquesos de Castellbell, i el nomenament del rector de la parròquia era fet per provisió reial i del prior de Sant Pau del Camp, de Barcelona. Sembla que antigament el poble havia estat enclavat cap al cantó de Can Costa de Montagut.
La població i l’economia
La primera dada que tenim de la població d’Ullastrell (ullastrellencs) és la del fogatjament del 1381, en què se li assignaren 14 focs, que representen més o menys unes 65 persones. El fogatjament del 1553 reflectí un significatiu descens amb 7 focs. Posterioment, la població ha anat seguint un creixement paral·lel al dels altres pobles pagesos del Vallès, amb els alts i baixos d’epidèmies, guerres i pestes, que a vegades produïen molts morts. Tenim la constatació d’una pesta que al segle XVIII havia començat a fer estralls al poble, i es recorregué a la intercessió del beat Pere de Luxemburg per demanar que s’acabés el mal. La pesta cessà i, des d’aleshores, Ullastrell, cada any celebra un vot de poble en honor del beat i li ha erigit una modesta capelleta, en forma de pedró, al cim del turó de la Creu dels Tres Batlles. Al llarg del segle XVIII la població augmentà poc, es passà de 55 h (1719) a 79 h (1787). Durant el segle XIX continuà creixent, de forma progressiva (372 h el 1842, 575 h el 1857, 728 h el 1887). Amb tot, a la fi del segle s’acusà un descens (610 h el 1897) motivat per l’emigració a causa de la plaga de la fil·loxera, que a Ullastrell, en aquella època, amb una economia basada pràcticament en el conreu de la vinya, tingué repercussions molt considerables. A la primeria del segle XX s’inicià un augment (641 h el 1900), que continuà fins el 1920 amb 755 h. En el període 1936-50 la davallada d’habitants fou moderada. A partir d’aquest moment la població començà a augmentar progressivament (668 h el 1970, 757 h el 1981, 939 h el 1991 i 1.159 h el 2001). El 2005 s’arribà a 1.450 h.
L’economia tradicional ha estat basada sempre en el conreu de la terra; hom dedica els trossos més plans als cereals, i aprofita els terrenys en desnivell (que són la majoria) quasi només per al conreu de la vinya.
Hi ha un important celler cooperatiu (Celler Viticola d’Ullastrell i Serveis Agraris) que té cura d’una bona part de la comercialització del vi, però la proximitat amb Terrassa ha fet que des de sempre es venguessin molts productes directament del pagès al consumidor, de la qual venda curaven principalment les pageses que en colles anaven al mercat de Terrassa, passant entre boscos, per la drecera de Can Poal, carregades amb grossos cistells de fruites i verdures i, a vegades, amb animals de bast. Això creà la necessitat d’un transport públic amb Terrassa, que començà amb tartana (1912) i després amb autoòmnibus (1923).
Modernament, amb la facilitat dels vehicles particulars i la millora de les vies de comunicació, els venedors d’Ullastrell, a més del mercat de Terrassa, també concorren al de Sabadell, i al de l’engròs de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa.
La mecanització del camp ha permès de modificar la base de l’economia agrícola del poble, basada només en el vi. Els principals conreus són la fruita dolça (cirerers i guinders, presseguers, albercoquers), l’olivera, les hortalisses (conreades als marges de la torrentera de sota el barri de la Serra i a la riera de Gaià), l’alfals i la vinya. Hom complementa les activitats del camp amb explotacions avícoles i de conills. La cria de porcs desaparegué al final de la dècada del 1990.
Els serveis són l’activitat dominant i apleguen aproximadament la meitat dels actius, per bé que la majoria d’aquests desenvolupen la seva activitat laboral a Terrassa. Pel que fa a la indústria, l’únic sector amb un cert pes és el químic.
El poble d’Ullastrell i altres indrets del terme
El nucli que forma el poble d’Ullastrell, de 1.198 h el 2005, és situat en una petita elevació (342 m d’altitud), molt ventilada, a la serralada que voreja la riera de Gaià, i gaudeix d’una privilegiada panoràmica sobre una gran extensió de muntanyes, pobles i masies, com des d’una gran balconada de cara a les muntanyes de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt. Aquest nucli és format per tres petits barris units per la carretera, molt propers l’un de l’altre: el Cerdà, la Serra (que és el més important) i Can Gras. Entre el Cerdà i la Serra, al turó del Rector, hi ha l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, que té un singular campanar modernista (1908), obra de l’arquitecte terrassenc Lluís Muncunill.
La festa major d’estiu se celebra per la Mare de Déu d’Agost. Entre els actes que tenen lloc per Setmana Santa es destaca la processó de Divendres Sant.
Durant els darrers anys del segle XX es construïren dins el terme les urbanitzacions Ca n'Amat, a llevant del cap administratiu, i Can Cabassa, al NE. Ambdues fan variar una mica el paisatge rústic tradicional, amb una munió de casetes d’esbarjo d’estiu i de cap de setmana. La intensa dedicació a la pagesia ha escampat un bon nombre de masies pel terme: Can Cintet, Can Rodó, les Eres, Ca n'Amat, Can Palet, el Mas Castellar, Can Font i Can Jaume Font.