i ciutat ibèrica d’Ullastret | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

ciutat ibèrica d’Ullastret

Baix Empordà
Restes de la ciutat ibèrica d’Ullastret
© Fototeca.cat
Conjunt de jaciments arqueològics preromans ibèrics, situats en tres emplaçaments del municipi d’Ullastret (Baix Empordà).

Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra. Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis. El jaciment del puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort (1974) i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres. El 1961, la Diputació de Girona creà a l’església medieval de Sant Andreu (que fou la capella d’un castell als segles XII-XIII), el Museu Monogràfic d’Ullastret, en el qual es documenta la cultura ibèrica a partir de les troballes realitzades al jaciment i que el 1996 fou remodelat i ampliat. El 1990 el museu i el jaciment s’assignaren al Museu d’Arqueologia de Catalunya, i l’any 2006 tot el conjunt va ser declarat bé cultural d’interès nacional.

Una sèrie de característiques en fan un jaciment fora de sèrie dins el context ibèric de Catalunya i de tota la Península, per l’extensió (unes 15 ha), per la tècnica de la muralla, descoberta en bona part i restaurada, i per la gran proporció de ceràmica grega. Aquests fets, la proximitat d’Empúries (uns 20 km) i la possibilitat d’arribar fins al peu del turó des de la mar, navegant pel Daró, han permès la hipòtesi d’una especial vinculació amb els grecs. Les inscripcions són en llengua i alfabet ibèrics. Les restes més antigues del poblat urbanitzat daten del segle VI aC. Tanmateix, consta un primer assentament permanent de l’edat del ferro, del darrer quart del segle VII aC, del qual només resten materials arqueològics. L’època de més vitalitat foren els segles V i IV aC, durant els quals s’amplià fins a triplicar gairebé la superfície emmurallada i la població arriba fins a uns 4.000 habitants. Vers l’any 400 sofrí un gran foc, del qual es refeu aviat.

El poblat dominava un ampli territori que explotava per a l’agricultura i la ramaderia, les mines i les pedreres. Comerciaven amb les comunitats indígenes properes i, a través de la veïna colònia grega d’Empúries, amb grecs i feniciopúnics. Subsistí, fins als primers temps romans, un santuari al cim del turó. L’any 2013 hi fou identificat un fossat defensiu que encerclava tot el puig de Sant Andreu. El fossat, inhabitual en fortificacions del segle VI aC, arribava en alguns punts als 3 m de profunditat i convertia el poblat en pràcticament inexpugnable. A partir de l’ocupació romana durant la segona guerra Púnica, el turó fou abandonat gradualment, fins a desaparèixer definitivament al principi del segle II aC.

Uns 400 m al NE del jaciment es troba el poblat de l’Illa d’en Reixac, coetani del del puig de Sant Andreu, i pertanyent a la mateixa tribu, la dels indigets. Les primeres excavacions foren realitzades el 1965 per Miquel Oliva. Situat en un turó que abans dels treballs de dessecació constituïa un illot al mig de l’estany d’Ullastret, la cronologia i els vestigis materials es corresponen amb els del puig de Sant Andreu. Les dimensions del jaciment s’estimaven inicialment en uns 3.000 m2, però el 2017, els resultats d’un estudi iniciat el 2012 utilitzant un radar geofísic amplià aquesta àrea fins uns 50.000 m2. L’estudi, a més, revelava l’estructura urbana, organitzada en un carrer principal del qual partien vies secundàries cap als extrems. La ciutat estava completament envoltada d’una muralla i es comunicava amb el nucli del turó per una passarel·la. A l’interior coexisteixen edificis grans amb habitacles d’uns 20 o 30 m2. S’estima la fundació de la ciutat a mitjan segle VI aC, i fou abandonada al segle II aC en ocupar-la els romans durant la segona guerra Púnica. Probablement acollí un màxim de 2.000 persones.

Relacionada també amb el jaciment d’Ullastret es troba la veïna necròpolis del puig de Serra, a Serra de Daró, descoberta l’any 1982 i excavada des del 1986. S’hi han descobert una seixantena de tombes, datades a partir de la primera meitat del segle V aC, bé que anteriorment aquesta zona va ser ocupada com a hàbitat amb finalitats de vigilància i altres usos.

Col·laboració: 
MTa
Data de revisió: 
2017-05-05
Llegir més...