Antonio de Ulloa

(Sevilla, 12 de gener de 1716 — illa de León, Cadis, 3 de juliol de 1795)

Marí i científic andalús.

Fou guàrdia marí i prengué part en la guerra de successió de Polònia (1733-35). Participà en l’expedició que, promoguda per l’Académie des Sciences de París, s’encarregà de mesurar l’arc de meridià terrestre al Perú; féu aquest viatge juntament amb Jordi Joan i Santacília (1735-45). De tornada a Madrid, després d’haver estat fet presoner pels anglesos, es dedicà a activitats diverses, científiques i militars. Organitzà col·legis de cirurgia, jardins botànics, gabinets d’història natural, observatoris astronòmics, etc. Féu estudis sobre la impremta i la indústria tèxtil. Ocupà també càrrecs importants a l’armada. Entre els treballs científics destacables hi ha els que publicà amb Jordi Joan i també Noticias americanas (1772), El eclipse del sol (1779) i d’altres. És considerat el descobridor del platí (1735), que aïllà per primera vegada.