Situació i presentació
El terme limita al N amb Verges, a l’E amb Serra de Daró, al S amb Parlavà i a l’W amb Foixà. El territori, travessat de ponent a llevant per la Riera Nova, afluent per l’esquerra del Daró, és conreat gairebé del tot ja que el terreny és molt fèrtil. El pla de l’Estanyol, al SE del terme, al límit amb Parlavà, havia estat ocupat, com ja indica el nom, per un petit estany avui dessecat.
L’etimologia del topònim és controvertida. Alguns autors consideren que el nom del poble és d’arrel llatina i que significa ‘voltor mort’ tal com es desprèn d’algunes mencions antigues. D’altres, tanmateix, creuen que es tracta d’una falsa llatinització medieval i que, ara com ara, l’etimologia és incerta o no aclarida. El 1062 el nom del lloc apareix escrit Vulturis mortui, i el 1123, Vulture mortuo. L’any 1316 Ultramort passà a formar part del terme del castell de Rupià, que era possessió dels bisbes de Girona. El 1698 Rupià era, encara, el cap d’una batllia que incloïa els pobles veïns d’Ultramort i Parlavà. El 1860 Ultramort fou agregat al municipi de Foixà i entre el 1920 i el 1930 recuperà la independència. Travessa el terme un tram de l’antiga carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Figueres.
La població i l’economia
La població del municipi, força estabilitzada durant el segle XVIII, augmentà durant la primera meitat del XIX, i arribà a 340 h el 1857. Des del decenni dels anys trenta del segle XX hi ha hagut una continuada disminució que cal atribuir a l’atracció de les zones industrials i turístiques. Segons el padró del 1979, a Ultramort habitaven 237 persones, cens idèntic al de l’any 1842. L’any 1990 la població havia disminuït a 205 h, i a 188 h el 1996. El 2005 havia recuperat població, 203 h.
Ultramort és un nucli dedicat enterament a l’agricultura i a la ramaderia. Els conreus més estesos són el farratge, sobretot l’alfals, i el blat de moro, mentre que el blat ha patit una regressió. Hi ha un sector de regadiu dedicat a les hortalisses i també als arbres fruiters, pomeres i presseguers principalment. La cria de bestiar boví ha esdevingut una activitat important, mentre que el porcí ha desaparegut; des de l’any 1990 funciona la Cooperativa Ramaders del Baix Empordà.
El poble d'Ultramort
Al poble d’Ultramort, a 30 m d’altitud sobre un tossal de forma allargada que és l’única eminència apreciable del terme, a la vora de la carretera local de la Bisbal d’Empordà a Figueres, distingim dos sectors separats per la plaça: el nucli primitiu, a l’entorn de l’església, i al N dos llargs ravals, els noms dels quals, carrer de Torroella i carrer de Figueres, assenyalen la direcció de vells camins. No hi ha poblament disseminat.
L’església de Santa Eulàlia d’Ultramort, esmentada ja l’any 1046, és de tipus cistercenc (probablement del segle XIII). D’una sola nau, sense absis destacat, es cobreix amb volta apuntada i seguida. Les tres capelles laterals, la sagristia i el cor són afegitons tardans, dels segles XVI-XVIII. Al mur de capçalera conserva una finestra romànica de doble biaix i arc de mig punt. La porta és del 1745. Damunt la façana principal hi ha vestigis d’una antiga espadanya. L’església es construí amb enormes carreus, com la torre campanar, que és de planta quadrada i té un pis amb grans arcs apuntats. El temple ha estat netejat i s’hi ha traslladat una làpida gòtica —del 1340— que anteriorment era encastada a la façana. Es conserva també un notable reliquiari del Lignum Crucis de plata repussada i daurada, del segle XV. A pocs metres de l’església, en un dels murs de tanca de l’antic cementiri, desmantellat pels volts del 1975, hi havia diverses sageteres; era l’única resta d’una obra de fortificació medieval.
A Ultramort són destacables algunes cases dels segles XVII i XVIII amb llindes datades i amb inscripcions, i ràfecs de teulada decorats, com el del carrer del Raval. La part antiga del Mas Devesa, al carrer Major, conserva una façana del segle XVI amb un portal adovellat i una finestra d’arc conopial amb decoració goticorenaixentista. A migdia del poble hi ha Can Pagès, una gran casa pairal del segle XVII amb una teulada de quatre vents, que quedà inacabada. És fortificat amb una gran garita angular, cilíndrica. A la façana es destaca el portal adovellat i un escut en relleu que es repeteix a les llindes de les finestres de la planta noble; en aquesta façana es conserva una finestra geminada, d’època anterior, decorada amb relleus goticorenaixentistes: diferents personatges, angelots, motius geomètrics i florals, etc. Al seu dessota hi ha un rellotge de sol amb una inscripció llatina. A l’interior del casal, l’ampli vestíbul i les estances principals posseeixen voltes de llunetes. Al costat de la porta es conserva el pujador de cavall. Destaca la pallissa situada davant la casa, construcció popular datada el 1689.
El castell de Gleu o de Finestres d’Ultramort és emplaçat a l’extrem septentrional del poble, en un indret lleugerament més elevat que la resta de la població. Té l’aspecte d’una gran masia dels segles XVI i XVII, amb teulada de dos vessants i una gran porta adovellada. Malgrat això, conserva inserida en el cos de l’edifici la meitat inferior d’una torre de planta rectangular, espitllerada. Una altra torre cilíndrica sobresurt per damunt del nivell de la teulada. Al segle XVII aquest castell pertanyia a la família Balle, originària del poble de Flaçà. El poble fa la festa major d’estiu el primer diumenge de juliol, i el cap de setmana més proper al 10 de desembre se celebra la festa major de Santa Eulàlia.