S'inicià amb el seu pare com a recitadora de l’Alcorà. Després d’haver debutat al Caire el 1920, hom creà expressament per acompanyar-la l’orquestra del conservatori (1926). Rebutjà la cançó lleugera i interpretà cants religiosos, sentimentals i, sobretot, nacionalistes (poemes d’Aḥmad Śwqī i d’Aḥmad Rami). Esporàdicament es dedicà també al cinema. El seu enterrament constituí una gran manifestació de dol. Fou una decidida nasserista, cosa que li valgué les crítiques de determinats sectors.