Marca el punt àlgid de la política papal medieval. A partir de l’afirmació que “fora de l’Església no hi ha salvació” i de subratllar la posició del papa com a cap de l’Església, sosté que tot aquell que en rebutja l’autoritat i no se sotmet al seu poder temporal (derivat del poder espiritual) deixa de pertànyer a l’Església i no pot atènyer la salvació.