Constituïa, amb l’Acció Social Agrària de Girona, la base de l’organització pagesa del BOC, i era el nucli fonamental de la força d’aquell partit a les comarques lleidatanes, especialment a la Noguera, el Segrià, les Garrigues i l’Urgell. Aplegava arrendataris, parcers i jornalers, i el 1933 assolí els 8 000 afiliats, estructurats en comitès locals i comarcals. A l’estiu del 1933 dirigí i protagonitzà l’agitació agrària a la zona del canal d’Urgell, enfrontant-se a les autoritats de l’Esquerra; l’any següent, s’adherí a l’Aliança Obrera, i el 1936 s’integrà en el POUM. Publicà un butlletí periòdic i, des del juny del 1936, la revista Unió Agrària. En foren dirigents Sebastià Garsaball i Santiago Palacín, entre d’altres.