Fill d’un teixidor. Estudià a Llotja. Els primers temps de la seva vida són poc coneguts. El 1904 estudiava i treballava en alguna còpia al Museo del Prado de Madrid. Els anys 1905-07 posseïa, al barri de la Ribera de Barcelona, un taller on assistien alguns alumnes. Fou soci del Cercle Artístic de Barcelona i professor de pintura, dibuix i preferentment gravat —en especial l’aiguafort— a l’Institut de les Arts del Llibre. Preocupat per l’ensenyament, fundà el 1910 una efímera Societat Pestalozziana. El mateix any fou premiat amb medalla d’or a l’Exposición Nacional del Centenario de la Argentina, a Buenos Aires. Exposà amb èxit algunes pintures i dibuixos a Londres. En la seva obra, mal coneguda, dedicada al paisatge fet sempre del natural i a la figura, així com als temes simbolistes i al·legòrics, demostra profunds coneixements del dibuix, del color i de l’expressió, i hi dominen les grisalles, d’un marcat sentit impressionista; el seu art entronca a vegades amb Modest Urgell i a vegades amb Arnold Böcklin, tot conservant, però, una personalitat remarcable.