OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Urtx

Nom adoptat per al nou municipi creat el 1969 per la fusió dels de Queixans, a la Baixa Cerdanya, i d’Fontanals de Cerdanya
Municipi
Baixa Cerdanya

Sumari de l’article

Nom adoptat per al nou municipi creat el 1969 per la fusió dels de Queixans, a la Baixa Cerdanya, i d’Fontanals de Cerdanya
Vista parcial de la població d’Urtx (Baixa Cerdanya)
© Fototeca.cat
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Població: 
451 h
[2009]
Extensió: 
29 km2

Situació i presentació

L’antic municipi d’Urtx (de 15,1 km 2 ) es va unir el 1969 amb el de Queixans. Aquest nou terme municipal fou anomenat oficialment Fontanals de Cerdanya, d’acord amb una proposta dels municipis interessats.

L’espai geogràfic d’ambdós antics termes i el seu desenvolupament històric són similars. S'estén pels vessants del Tossal Rodó (1 751 m) i de les Roques Altes (1 776 m), des del cim dels quals es domina la vall d’Alp fins a l’altura del barranc de Saltèguet. Per aquest declivi fins al Segre s’escorren els torrents de les Pereres, de Queixans, de la Malura i de les Deveses o d’Urtx, a més de la riera del Vilar d’Urtx. El torrent de la Malura, en part, feia de partió entre Urtx i Queixans. El terme és drenat a més pel curs baix del riu d’Alp, que penetra al pla per Estoll i aflueix al Segre a Soriguerola. El límit de tramuntana del terme és en bona part el curs del Segre, que el separa de Bolvir; més a llevant, aquest termenal septentrional travessa el riu davant Queixans i s’estén un petit tros per la plana de la dreta del Segre; prop del Mas Morer i del Mas de l’Anglès torna a passar el riu i segueix de prop el torrent de la Llavanera. Per tot aquest sector, el municipi confronta amb Puigcerdà. A llevant, pel serrat de Montagut, el serrat de l’Orri i el camí del Pla de les Forques a la Pleta dels Anyells també limita amb Puigcerdà (Vilallobent). A ponent, el terme confronta amb Ger i Das al pla, i a migdia amb Alp, des de la plana a l’W, a la muntanya vers llevant.

El cap de municipi és el poble del Vilar d’Urtx, i el terme comprèn també els pobles d’Urtx, Queixans, amb el barri de l’Estació i el raval del Torrent, Escardarcs i Estoll, a més del llogaret de les Pereres, la caseria de Soriguerola, i diverses urbanitzacions i masies, com el Mas de Santes Creus, Soriguera, Mas de l’Escloper, Mas de Montagut, Mas d’Amunt i el Molí de l’Anglès.

Hi passa el ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i a la Tor de Querol que travessa la plana. Urtx comparteix l’estació amb Alp (és al límit d’ambdós termes) i Queixans té estació pròpia a 1 km del poble. La carretera N-152, que prové de Ribes de Freser per la collada de Toses, voreja el termenal de ponent al llarg de la vall d’Alp, després fa un revolt pel clot del Mas de l’Escloper, passa per Urtx i prop de Queixans enllaça amb la carretera comarcal que es dirigeix a l’accés del túnel del Cadí i travessa el Segre vers Puigcerdà. L’antiga via d’Alp a Puigcerdà passa pel terme paral·lela a la comarcal fins al pont del Soler. Una carretera local porta d’Urtx al Vilar, a l’estació de ferrocarril i a la carretera d’Alp a la Molina. L’aeròdrom de la Cerdanya es troba, en part, dins del terme.

La població i l'economia

A Urtx, juntament amb Queixans, hi havia 41 focs el 1365. La població va disminuir seguidament, perquè el 1380 només s’enregistraren 16 focs a Urtx, i fins a la fi del segle XVI no es va refer (14 focs el 1553 i 34 el 1595). El 1778 arribà a tenir 239 h, 382 h el 1842 i 478 h el 1857. Després, al llarg d’un segle disminuí progressivament (366 h el 1910, però 346 h el 1900) fins als 265 h del 1950. El cens següent, del 1960, mostra un xic de recuperació (316 h) i els posteriors són més alts perquè inclouen la població de Queixans. En les dues darreres dècades del segle XX, el creixement de la població ha estat oscil·lant: de 389 h el 1975 es passà a 296 h el 1991 i 376 h el 1996. Però des de principis del segle XXI la població ha augmentat: 406 h el 2001 i 436 h el 2005.

Les tradicionals activitats agrícoles i ramaderes han anat perdent importància a favor del creixement del sector de serveis, impulsat bàsicament pel turisme. A banda d’una bona extensió de terreny forestal, la superfície agrària útil és ocupada en gran part per les pastures permanents que permeten una certa riquesa ramadera. A les terres llaurades destaquen els cereals (especialment el blat), les patates i el farratge. Hi ha cria de bestiar boví, oví, equí, porcí i conills.

L’activitat industrial és representada sobretot pel ram de la construcció i les empreses immobiliàries. Els serveis i el comerç són reduïts, però el turisme ha esdevingut un important motor econòmic del terme. El municipi ha augmentat el seu atractiu turístic amb la creació del Club de Golf de Fontanals de Cerdanya i, a més, al límit NW del terme, que connecta amb Das, hi ha part de l’aeròdrom de la Cerdanya. Disposa de serveis d’Ensenyament. A Urtx, al Vilar d’Urtx i a Queixans ha augmentat notablement la demanda d’habitatges per a segona residència. L’allotjament es cobreix amb cases de pagès i un càmping.

El poble del Vilar d'Urtx

El poble del Vilar d’Urtx (1 148 m), que tenia 82 h el 2001, situat a ponent del poble d’Urtx, és el cap de municipi. Documentat al segle XIV, depèn de la parròquia d’Estoll, car no té església pròpia. S'hi ha edificat una zona de xalets, com la urbanització dels Lladrers. Disposa de pista poliesportiva. La festa major se celebra al final d’agost.

Altres indrets del terme

Urtx, Estoll, Escadarcs i Soriguerola

El poble d’Urtx (1 180 m), amb 82 h el 2001, és situat al raiguer del serrat de les Planes. Pel seu emplaçament gaudeix d’una bona panoràmica sobre aquesta part de la Cerdanya. L’església parroquial de Sant Martí d’Urtx és d’origen romànic; té un portal ornamentat amb arquivoltes damunt el qual es dreça un campanar de torre de construcció moderna. El poble ha crescut els darrers anys del segle XX gràcies a la construcció d’habitatges per a segona residència, com les urbanitzacions del Camp de Cal Mateu i Residencial d’Urtx. Al SW del nucli hom troba el Mas de l’Escloper. La festa major se celebra al final d’agost i la festa petita, en honor de sant Martí, al novembre.

A la plana del Segre, vora el riu d’Alp i a la seva esquerra, hi ha el poble d’Estoll (escrit tradicionalment Astoll ). És situat a 1 150 m, i tenia 20 h el 2001. S'hi dreça l’església parroquial de Santa Eulàlia, amb un campanar quadrat coronat amb teulat a quatre vents acabat en una aguda punta. Esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell ( Estolle ), hom hi venera la imatge de la Mare de Déu de la Cinta, de pedra policromada, del segle XV. Al SW del nucli hi ha el Mas de Santes Creus. Davant Estoll, però a la dreta del riu d’Alp, hi ha el poblet d’Escadarcs, que tenia 32 h empadronats el 2001. No es conserva l’església de Sant Jaume d’Escadarcs. Els pobles d’Estoll i d’Escadarcs celebren conjuntament la festa major en honor a santa Eulàlia, al desembre.

Prop de la desembocadura al Segre del riu d’Alp hi ha el llogaret de Soriguerola, que tenia 19 h el 2001. L’antiga església parroquial de Sant Miquel, avui capella, és un edifici romànic, d’una nau i un absis, amb porta senzilla a migdia (segle XI).

En procedeix un frontal d’altar, conservat avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya, romànic, del segle XIII (en certs aspectes es pot considerar una obra de transició al gòtic lineal). Hi apareix l’arcàngel sant Miquel pesant unes ànimes amb les seves balances. Hom ha anomenat el seu autor Mestre de Soriguerola, el qual s’ha considerat que podia ser autor també d’altres taules a Toses i al Ripollès. De Soriguerola depenia el Mas de Soriguera situat més a llevant, a la dreta del riu d’Alp. Aquest llogaret centra les instal·lacions del Club de Golf de Fontanals. Hom celebra la festa major de Sant Miquel al setembre.

Queixans i les Pereres

El poble de Queixans (1 125 m), amb 169 h el 2001, és situat dalt d’una elevació que vigila el camí de Puigcerdà i la vall del Segre. S'allarga pel raval del Torrent cap al torrent de Queixans. L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és romànica (segle XI); consta d’una nau i un absis semicircular ornamentat exteriorment amb arcuacions llombardes; té algunes capelles laterals afegides. La porta conserva la ferramenta original. L’obra del portal fou refeta el 1775. Al Museu Diocesà d’Urgell es conserva un petit copó de metall argentat, del segle XVIII, que en procedeix. La parròquia és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell ( Kexanos ). Formà part de la baronia d’Urtx. En l’actualitat hom troba diferents urbanitzacions prop del poble, com els Campets, la Colomina, el Mas d’en Serra, etc., i a 1 km el barri de l’Estació de Queixans. Al SE del poble hi ha el Mas d’Amunt. Queixans fa festa major en honor a sant Cosme i sant Damià, al setembre, i a l’agost fa el Mercat tradicional de petits artesans i al desembre la festa petita.

La caseria de les Pereres, amb 20 h el 2001, és situada vora el Segre, al pla, amb bon aprofitament per a l’agricultura i l’explotació ramadera. Hi ha l’església parroquial de Sant Esteve de les Pereres o d’Ancs, puix que el poble s’anomenava antigament així, Ancs, i va ser a partir del segle XIV que es començà de dir les Peres, les Pedreres i finalment les Pereres. Aquesta església és un notable exemplar romànic, amb absis semicircular que s’obre per dos arcs en gradació, una mica passats de radi; té volta de quart de cercle i la nau, de mig punt, és reforçada amb arcs torals. A ponent hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls. Prop hi ha el gran Montagut . Al N del poble hi ha el Molí de l’Anglès. Les Pereres celebra la festa major de Sant Esteve al desembre.

La història

El lloc d’Urtx és esmentat al segle XI, quan esdevingué un feu dels comtes de Cerdanya; posteriorment fou posseït per la família d’Urtx, emparentada amb els vescomtes de Cerdanya i que almenys entre el 1081 i el 1130 empraren el títol de vescomtes d’Urtx. El primer a anomenar-se així fou un tal Bernat, fill del vescomte de Cerdanya i de Conflent i senyor de Jóc, Bernat II, i germà del vescomte Ramon II de Cerdanya.

El llinatge dels Urtx posseí la senyoria d’Urtx, en la qual hi havia comprès el terme de Queixans, i la senyoria de la vall de Toses, a més d’altres indrets. N'eixiren alguns personatges notables, com és ara Pere d’Urtx, que, essent bisbe d’Urgell (1269-93), signà els paratges d’Andorra. El seu germà Ramon (II) d’Urtx rebé de Jaume de Mallorca l’any 1284 totes les jurisdiccions d’Urtx, exceptuada la pena de mort. Aquest personatge fou pare d’Hug de Mataplana, que, casat amb Sibil·la de Pallars, fou tronc de la tercera dinastia dels comtes de Pallars. Va ser en temps d’aquest, vers el 1316, que la senyoria d’Urtx pervingué al rei. Després fou posseïda per diversos altres senyors, entre els quals el vescomte de Castellbò (1359). El 1698 pertanyia a la comunitat de preveres de Puigcerdà.

Col·laboració: 
MxC

Llegir més...